La imaginación del futuro

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
La Re-sentida, Rafael Calatayud
Intèrprets:
Diego Acuña, Benjamín Cortés, Carolina de la Maza, Luis Moreno, Pedro Muñoz, Carolina Palacios, Rodolfo Pulgar, Benjamín Westfall
Composició musical:
Marcelo Martínez
Escenografia:
Pablo de la Fuente
Il·luminació:
Cristian Reyes
So:
Alonso Orrego
Producció:
La Re-sentida, Fundación Teatro a Mil, Festival Internacional de Terni
Companyia:
La Pavana
Sinopsi:

No és la taula del president Salvador Allende la que hi ha al mig de l'escenari? I no és la façana del palau de La Moneda la que es veu projectada al fons? Sí, però això no és un relat històric sobre els últims moments del mandatari socialista enderrocat per Pinochet, sinó una ficció políticament incorrecta que parteix del passat per induir a una reflexió sobre el present... i potser sobre el futur.

Aquí, un grup de moderns ministres arribats del present intenta assessorar Allende per salvar el seu govern i aconseguir que el país s'estalviï disset anys d'una dictadura sagnant. Sí, la insolència i la transgressió són les autopistes per on circula l'espectacle, que utilitza l'humor, la crueltat i el sarcasme com a armes per parlar des de l'escenari sobre un país que acaba de fer la transició a la democràcia. Ecologistes, estudiants, minories sexuals, maputxes...

Tots aquests col·lectius han tornat a sortir al carrer demanant canvis polítics després d'anys en què el debat social havia quedat esmorteït pels acords i les transaccions entre les forces polítiques. Què és Xile ara mateix i què voldria ser? Ens respon una companyia nascuda el 2008 que ha convertit la provocació en un deure.

Crítica: La imaginación del futuro

29/07/2015

Un passat imaginat per a un present possible

per Manuel Pérez i Muñoz

A escena una distòpia, recurs narratiu en efervescència que planteja una ficció anòmala a un fet històric real, el replantejament d'una veritat discursiva com a via alternativa de configuració de la iconografia present. Salvador Allende pronuncia el seu recordat parlament de comiat davant la nació minuts abans de suïcidar-se. El president, però, no està sol: el seu gabinet mira d'influenciar el discurs són assessors polítics més preocupats per la imatge que pel contingut, tecnòcrates del present segle XXI formats en modernes escoles de màrqueting. La combinació de matèria mitològica i lògica del present resulta abassegadora, a més d'irreverent.

Amb tot, el poder dessacralitzador de la faula té més efectes que la pura transgressió. La provocació gratuïta se supera des de la perspectiva d'una realitat que qüestiona les veritats absolutes de l'immediat passat. Teatre d'idees que, no obstant això, no renuncia a la possibilitat d'entretenir, i de quina manera! Ho aconsegueix per mitjà d'un dinamisme vertiginós més proper al circ que al pamflet, una fantasia lisèrgica que actua com una trituradora de certeses. Alguns apunts dislocats d'entremès cabareter amb prou feines desllueixen les múltiples capes d'un espectacle total, una joia que s'autocorna emperadora de les troballes del Grec 2015.