La marca preferida de las hermanas Clausman

informació obra



Intèrprets:
Maria Rodríguez, Diana Torné
Escenografia:
Meritxell Muñoz
Vestuari:
Meritxell Muñoz
Il·luminació:
Sylvia Kuchinow
So:
Lucas Ariel Vallejos
Producció:
Tantarantana
Direcció Musical:
John Fiore (2019)
Assesoria de moviment:
Martos de la Vega
Sinopsi:

Anys 90. Petita ciutat al sud de Catalunya. La Sara i la Valentina, dues adolescents filles d’exiliats polítics de la dictadura argentina, juguen a representar la història dels seus pares dins el petit menjador de casa seva. A fora, la moda de les marques i les cançons d’Eurovisió, a dins, l’habitació de la mare roman gairebé sempre tancada.

Victoria Szpunberg és l’autora resident de la Sala Beckett de la temporada 2018-19. Durant la seva residència, Szpunberg escriurà una obra nova, impartirà un curs de dramatúrgia i col·laborarà en el disseny d’activitats. Mentrestant, hem volgut recuperar La marca preferida de las hermanas Clausman, un dels espectacles de l’autora, estrenat el 2010 al Teatre Tantarantana.

Crítica: La marca preferida de las hermanas Clausman

09/06/2019

MEMÒRIA I REFLEXIÓ

per Maite Guisado

Com abordar episodis terribles de la història recent? Com endinsar-se al mateix temps en la pròpia memòria familiar? L'art ho permet i ho aconsegueix amb excel·lència la ploma hàbil de Victoria Szpunberg, que dibuixa fent un trencacloscles un univers tan domèstic com profund, quotidià i alhora imaginativament desbordant. El teixit teatral configura un joc de rols i de miralls que reflecteixen la vida de dues germanes filles d'exiliats de la dictadura argentina que viuen a la Catalunya dels anys noranta i al mateix temps les vivències i la lluita d'aquests pares i l'estat en què ha quedat la mare, que viu amb elles, una potent activista ara reduïda a una vida reclosa. 

Aquesta obra que ara podem veure a la Beckett es va estrenar el 2010 al Tantarantana, formant part de la Trilogia sobre la Fragilitat de la Memòria i ara la podem tornar a veure amb les mateixes actrius, Maria Rodríguez i Diana Torné (per a elles tampoc no passen els anys), i la direcció també de Glòria Balañà, que amb fidel complicitat sap posar en escena el complex món de la Szpunberg.

És important endinsar-nos en la nostra pròpia memòria familiar i personal per situar-nos en el món i també per saber quina herència hem rebut i quina deixem als nostres descendents. I no fer-ho de manera naturalista és un regal.

No us la perdeu, com tampoc la nova creació de l'autora, Amor mundi, que s'estrenarà el 27 de juny a la Sala Beckett dins el Festival Grec 2019.