La marca preferida de las hermanas Clausman

informació obra



Intèrprets:
Maria Rodríguez, Diana Torné
Escenografia:
Meritxell Muñoz
Vestuari:
Meritxell Muñoz
Il·luminació:
Sylvia Kuchinow
So:
Lucas Ariel Vallejos
Producció:
Tantarantana
Direcció Musical:
John Fiore (2019)
Assesor de moviment:
Martos de la Vega
Sinopsi:

Anys 90. Petita ciutat al sud de Catalunya. La Sara i la Valentina, dues adolescents filles d’exiliats polítics de la dictadura argentina, juguen a representar la història dels seus pares dins el petit menjador de casa seva. A fora, la moda de les marques i les cançons d’Eurovisió, a dins, l’habitació de la mare roman gairebé sempre tancada.

Victoria Szpunberg és l’autora resident de la Sala Beckett de la temporada 2018-19. Durant la seva residència, Szpunberg escriurà una obra nova, impartirà un curs de dramatúrgia i col·laborarà en el disseny d’activitats. Mentrestant, hem volgut recuperar La marca preferida de las hermanas Clausman, un dels espectacles de l’autora, estrenat el 2010 al Teatre Tantarantana.

Crítica: La marca preferida de las hermanas Clausman

12/06/2019

Reinventar-se els records

per Iolanda G. Madariaga

Nou anys després de la seva estrena absoluta al Tantarantana, La marca preferida de las hermanas Clausman es remunta a la Beckett on Victoria Szpunberg és l’autora resident aquesta temporada. Tercera part d’una trilogia sobre la memòria i l’exili, aquesta obra és potser la que conté més trets autobiogràfics de la producció de l’autora. A l’ensems, és un clar exemple de la escriptura dramàtica de Szpunberg: una dramatúrgia on els personatges mostren sovint un clar desarrelament en situacions estranyes i, a vegades, inversemblants, conduïdes per un sentit de l’humor entre negre i absurd. Les germanes Clausman són dues adolescents instal·lades al sud de Catalunya a la dècada dels 90. La Sara i la Valentina, envoltades d’un món hiperconsumista i classista, juguen a representar el moment en el que els seus progenitors es van veure empesos a abandonar l’Argentina de la dictadura de Videla. La mare ha decidit recloure’s a la seva habitació, sumida en un profund dol; el pare és una figura llunyana en qui les germanes aboquen l’esperança d’un futur. Els dos mons es donen cita en el petit i claustrofòbic saló-menjador de la casa.

La peça que parla de l’exili, de la memòria i del record, manté una renovada vigència. Dins mateix equip artístic, Maria Rodríguez (Sara) i Diana Torné (Valentina) continuen sent aquelles adolescents que busquen la seva identitat entre dos mons irreconciliables. Conserven l’abraonament i el frescor juvenil, mentre guanyen presència escènica i contundència. Sota la direcció de Glòria Balañà -en clara sintonia amb Victòria Szpunberg-, ens aboquen a una realitat farcida d’elements populars que ens són molt propers, alhora que composen escenes d’un thriller en una mena de trencaclosques inconclús. El recurrent joc de les germanes Clausman ens fa reflexionar sobre l’herència que, sovint malgrat nosaltres mateixos, deixem als nostres fills. Aquest remuntatge constitueix tot un encert abans de l’estrena d’Amor Mundi a la Sala Beckett dins la programació del Grec.