La Monyos

informació obra



Text:
Albert López Vivancos
Ajudant de direcció:
Marga Parrilla
Intèrprets:
Teresa de la Torre, Itziar González, Oscar Mas, Cristina Murillo, David Mauricio, Helena Jara, Agustí Gonzàlez Salvador
Músics:
Adrià Aguilera Casanovas, Alba Lleixà, Eduard Arribas, Daniel Artacho / Alba Rodríguez
Il·luminació:
Closca
Coreografia:
Ricardo Molar
Vestuari:
Laia Cambrils
Producció:
Teatre del Raval
Adaptació:
Marc Chornet i Raimon Molins
Direcció:
Marc Chornet i Raimon Molins
Autor:
Francis Poulenc
Sinopsi:

Barcelona 1910. La Lola es passeja feliç i somrient per la Rambla de les Flors. Tothom la saluda, tothom la coneix. Li demanen que canti una cançó o que reciti un poema i ella sempre complau la gent. És tan coneguda que fins i tot s’ha fet popular una dita entre la gent de la ciutat: “ets més famós que la Monyos”. Així la coneix tothom. La Lolita és "La Monyos".

Però quan arriba a casa, quan es tanca a la seva habitació del carrer de la Cadena del Raval, el seu passat se li tira al damunt. Els fantasmes l’envolten i la torturen constantment. Ja no somriu. La seva aparent felicitat s’esvaeix i sorgeix una dona turmentada i embogida pel dolor i la culpa. El dolor d’una mare que ha perdut el més preuat: la seva petita filla.

Un musical de la Barcelona més tendra, dels seus carrers i dels ciutadans que han fet del territori una gran ciutat. La Barcelona què és de tots.

Crítica: La Monyos

07/01/2015

LA MONYOS REVIU AL TEATRE DEL RAVAL

per Ferran Baile

Un interessant espectacle musical que és un apassionat i emotiu homenatge a un dels personatges del poble humil més singulars de la Barcelona de principis del segle passat. Les Rambles, el carrer Hospital, la plaça Padró, eren ells llocs per on habitualment passejava, vestida de forma estrafalaria, aquesta pobre i bondadosa dona que va perdre l´enteniment en perdre la seva filla quan encara era nena. No està ben clar si va ser en un accident, com s´explica a l´obra o si li va ser segrestada, com figura a la pel.lícula. En qualsevol cas ella va embogir i es va refugiar en un món utòpic, cantant cançonetes a qui volia escoltar-la i somiant que un dia la contractarien per cantar al Liceu. Quan estava en públic era alegra i desenfadada, això sí, sempre amb preses i sense voler aturar-se més del degut amb ningú. En arribar a casa, dins la seva feridora soledat, es capficava obsessiva en les foscors que poblaven la seva ment. Les escenes de quan arriba a la Rambla són lluminoses i alegres. Les escenes en que ella s´enfonsa dins  casa seva, mortificada per la seva consciencia, (escenificada en forma d´ella jove, ella mare, personatge que sols ella, ja vella, veu i escolta), tenen una gran força, si bé cauen al final en una reiteració (i sobra una escena).

És aquesta la part més interessant de l´espectacle, a més de la notable banda sonora (Pedro Pardo ), que reuneix amb encert i al llarg de vint temes, ritmes ben diversos, rumba, cuplet, tango i inclús swing.

Teresa de la Torre composa una creïble Lolita-La Monyos i Itziar González li fa un perfecte i dramàtic contrapunt interpretant el personatge de la Lolita jove i el seu propi fantasma.

Destacat aquest aspecte, es nota a faltar a nivell de guió uns personatges secundaris més ben dibuixats i l´ambient sempre bulliciós  de la Rambla. Cristina Murillo, una jove actriu amb molta grapa, li dona una especial vida a la florista (treball d´actriu) a un personatge que a nivell de guió té molt poc cos. La resta de personatges secundaris deambulen una mica perduts i buscant on agafar-si. Són aspectes que poden corregir-se, així com vestir (simples aplics), als músics, presents al llarg de la representació, de manera que visualment quedarien incorporats a l´escèna i s´enriquiria el conjunt.

Altres encerts són el d´incloure el fet real del pànic i psicosi de fi de món que va crear el passi del cometa Halley (1910) i aquest personatge, inventat, del llustre sabates Lluis, enamorat de la Monyos i que inútilment li fa la cort. El veterà Oscar Más li dona amb encert i ben matisat, vida i tendresa.

Breu perfil dels protagonistes

Empar López ha portat endavant el projecte, com es característic en ella, amb una gran il.lusió i afecte. Aconsellem entrar a la pàgina web del teatre i veure el dossier de l´espectacle, magnífic, cuidat i ple de detalls. Fet amb especial cura i amor. www.teatredelraval.com.

S´ha rodejat de bons col.laboradors, Albert López Vivancos, autor del llibret, és un bon escriptor i dramaturg amb el que ha col.laborat amb altres ocasions, http://lopezvivancos2.webnode.es. En Pedro Pardo, autor de la música i la direcció musical, és un compositor i músic brillant, polifacètic, que ha aconseguit força popularitat al ser jurat del programa televisiu, Oh, Happy Day!, www.pedropardo.com.

Teresa de la Torre, que interpreta la Monyos, és una actriu i cantant amb un llarg recorregut, havent treballat amb Dagoll Dagom a El Mikado i Mar i Cel, i amb El barber de Sevilla, produït pel Tricicle al Petit-Liceu. També entre altres treballs va estar al Swenney Todd estrenat al Romea i a Little Night Music, dirigit per Mario Gas. La seva tessitura lírica al cantar li dona un toc molt interessant al personatge.

També és llarg i brillant el recorregut del polifacètic actor i cantant i actor de doblatge Oscar Más. Des dels inicis amb U de Cuc Teatre (Supertot) i l´històric Marat-Sade, dirigit per Adolfo Marsillach fins a les seves continuades col.laboracions amb Dagoll Dagom (Mar i Cel, Flor de Nit, Poe, Els Pirates, Oh! Espanya, La memòria dels Cargols..), El Retaule del Flautista i múltiples aparicions en programes televisius i al cinema i doblant nombroses pel.lícules d´animació.  A més paral.lelament ha desenvolupat la seva carrera com a compositor i cantant. www.oscarmas.com

Cristina Murillo és una jove i brillant actriu, dotada d´una potent veu i una notable personalitat escènica, que va estar nominada al premi Broadway World 2011, com a millor actriu revelació pel seu treball al musical Hoy no me puedo levantar. (2009-2011). Posteriorment va protagonitzar, Boig per tú (2013), i ha treballat com a corista en els concerts de Pep Sala.

Itzíar González, actriu, ballarina i cantant, va començar estudiant dansa i actuació a l´Escola Cocó Comín. Actualment estudia Teatre Musical a l´Institut del Teatre i forma part de la banda de música Marasma Zibra.

Destacar també els músics que interpreten la magnífica banda sonora de Pedro Pardo, Adrià Aguilera Casanovas al piano, Alba Lleixà al violí, Eduard Arribas al contrabaix i alternant-se Daniel Artacho i Alba Rodriguez a la bateria i a la percussió.


Recobrar les petites i humanes històries del Xino i del Raval 

Té molt mèrit l´esforç d´Empar Lòpez, directora i ànima del Teatre del Raval i impulsora i directora d´aquest musical, per recuperar i posar en escena persones i personatges que formen part insoluble de la historia humana de la ciutat i en especial del barri del Raval (el barri Xino, el Districte V) i de la Rambla i el Paral.lel, artèries principals del cor de la ciutat.  Ja en són un seguit d´espectacles estrenats en aquest escenari que han fet i fan crònica escènica de la ciutat (La Vampira del Raval, Goodbye Barcelona, que possiblement retorni, i ara La Moños). Hauriem d´afegir, La bella Otero, un altre dels muntatges nascuts a aquest teatre. La ballarina Carolina Otero (1865-1968), famosa com La Bella Otero, va arribar a ser un dels personatges més destacats de la Belle Epoque en els cercles artístics i la vida galant Parisenca. Era un personatge del que es parlava als mercats i pels carrers, popular i admirat, malgrat haver nascut a Galicia i haver estat famosa a París, desprès d´un breu pas per Barcelona el 1888, abans de fer-se famosa).


La Monyos, les dites populars i la cançó

Dolors Bonella i Alcázar, la Lolita-la Monyos, va néixer a Barcelona el 1851 i desprès d´una llarga vida va morir a l´Hospital Marítim el 1940, desprès de ser acollida a la Casa de la Caritat, actual Centre de Cultura Contemporània i Museu d´Art Contemporani (Macba). Va ser tan popular que va donar vida a la dita : “Vas a ser más famosa que la Moños-Seràs més famosa que la Monyos” i va inspirar la cançó de Vicente Sabater, Recordant la Moños, a ritme de  xarleston, que va popularitzar el conegut cantant Rudy Ventura amb el seu conjunt, el 1960 i que podeu trobar i escoltar facilment a youtube.


La Moños, la pel.lícula  

L´actriu i directora Mireia Ros la va portar a la pantalla. Ella va fer el guió  i la va dirigir el 1996. La Moños, és una excel.lent  pel.lícula, molt cuidada en tots els detalls, que reflexa el personatge des dels ulls de dos nenes que la segueixen fascinades i que ens transporta a la seva joventut i a l´origen del seu trauma. La pel.lícula va rebre dues nominacions als premis Goya del 1997, com a millor direcció novell i millor guió original.

El modista Adolfo Dominguez va ser el productor de la pel.lícula. Julieta Serrano va interpretar a La Monyos ja vella i Eufemia Román a la jove Lolita. Carles Sabater (l´inoblidable cantant de Sau), va interpretar al noi ric i el gran amor de Lolita. Altres actors i actrius que apareixen a la pel.lícula són Anabel Alonso que interpreta una vedette ballant a l´estil de Mata-Hari, Carmen de Lirio (en una breu aparició), a l´igual que la mateixa Mireia Ros, la gran Montserrat Salvador que interpreta al costat d´un altre gran actor, Carlos Ballesteros, als pares del personatge que interpreta Carles Sabater… i Pep Guinyol (pocs anys desprès de fer-se popular entre el públic infantil als inicis de TV-3 amb el programa Els Peluts i la Càmera Entremaliada i molt abans de ser un  dels personatges fixes de la sèrie La que se avecina). 

Text : Ferran Baile i Llavería, ferranbaile@gmail.com


Trivial