La nau dels bojos

Teatre | Nous formats

informació obra


Una obra del Bosch serveix d’inspiració al dramaturg Joan Yago i el director Israel Solà per llançar una mirada grotesca sobre el món contemporani. El Grec aposta pels creadors emergents en el muntatge guanyador del premi Adrià Gual de l'Institut del Teatre 2012. No és el primer treball de La Calòrica: ja van saltar la banca amb un elaboradíssim muntatge (Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I) i una contrastada mirada a l'univers de Berlusconi (l'Editto Bulgaro).

Companyia:
La Calòrica
Autor:
Joan Yago
Intèrprets:
Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius, Júlia Truyol
Direcció:
Israel Solà
Composició musical:
Gori Matas
Escenografia:
Albert Pascual
Vestuari:
Albert Pascual
Il·luminació:
Elisenda Rodríguez
So:
Josep Sanchez-Rico
Producció:
Grec 2013 Festival de Barcelona, La Calòrica
Estrena:
Estrena
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

En una de les seves creacions tardanes, el pintor flamenc Hieronymus Bosch, més conegut com el Bosch, va representar una barca plena d’homes i dones que malbaraten les seves vides lliurant-se a l’amor, en el que era una advertència burlesca sobre la pèrdua de valors. Ara la companyia La Calòrica parteix d’aquell quadre per recrear en escena el viatge d’una barca ben similar, en la qual un grup de personatges heterogenis van a la recerca d’una terra en què encara puguin viure. Un jove amb camisa de poeta, una dona de rialla lluminosa, un bisbe, una dama elegant i estranya i un bufó que comanda l’aventura absurda de tots ells són alguns dels personatges d’un muntatge que projecta una mirada deformant sobre el nostre món. El porta a escena una jove companyia que ja va passar pel Grec 2012 amb L'editto bulgaro, una de les obres del cicle “Juliol a la Cuina”.


Crítica: La nau dels bojos

21/07/2013

Res és grotesc sense sentit; fan un brou intens

per Jordi Bordes

La Calòrica elabora uns muntatges molt treballats, des de tots els àmbits. Res és gratuït. Sembla que tot tingui una font de documentació de la que ha xuclat. El que es podria denunciar de plagi, cobra a l'escena un nou format, esdevenint una nova manera d'entendre el fet teatral en aquesta generació de realisme màgic i obres de circumstàncies (més o menys profundes, depenent del temps que s'ha tingut en la redacció i també en els assaigs). Potser l'únic però és que la companyia necessita d''un públic despert, actiu a platea. Aquells referents que ells plàsticament i temàticament han anat xuclant amb avidesa seria bo que els projectessin d'alguna manera a escena, per donar més llums a aquesta foscor volguda.

La joveníssima companyia  es planta a l'escenari i es formula la pregunta: "I ara, què fem?" davant de la incertesa econòmica, social, de valors, d'història, de civilització. Però en comptes de dissenyar una peça arrelada en aquest segle XXI o en una societat futurista preapocalíptica, decideix dirigir la nau cap al Renaixement. S'enfonsen en el temps i allà hi troben els que es formulaven aquella mateixa pregunta. No troben la resposta, tampoc. Cadascú, en el seu present, té el seu abisme (pel que es veu a La nau dels bojos molt influenciada per una estètica d'El Bosco, un pintor que plasmava a la mateixa tela personatges mítics amb altres quotidians, en una mena d'alegoria tràgica, dantesca, sense més reconciliació que el silenci). Es pot encadenar la mort, condemant-la a una amnèsia eterna? En tot cas, això no és un càstig pels mortals que ja saben que mai trobaran el seu Paradís? sobta que d'una joventut tant enèrguica, com és aquesta companyia, emergeixi una lucidesa tant amarga. A Editto búlgaro van experimentar amb l'humor amarg. A Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I al canvi de sexes tot condemnant l'ambiciosa reina a saber que el seu imperi es desfaria només que ella desaparegués, fent més dolorosa la pròpia mort. Per treure's el barret. Cal trobar un espai (l'escenografia potser peca de massa amplada) perquè facin temporada. S'ha de donar a conèixer el seu talent.


 

L'enllaç a Youtube no està disponible.