La paella dels dijous. Cristina Clemente

Teatre

informació obra


Autoria:
Cristina Clemente
Intèrprets:
Lluïsa Castell, Núria Cuyàs, Jordi Andújar
Escenografia:
Elisenda Pérez
Vestuari:
Maria Albadalejo
So:
Damià Duran
Il·luminació:
Xavi Gardés
Ajudantia de direcció:
Muguet Franc
Sinopsi:

Dramaturga i guionista de moltes obres teatrals i sèries que heu vist els últims anys, Cristina Clemente recrea a El Maldà una situació límit viscuda en el si de la família. La Mercè dina cada dijous amb els seus dos fills, el Guifré i la Lia. I cada dijous els prepara una paella. Avui sembla un dijous qualsevol, un dijous com tants d'altres, però el fet que hagi fet la paella de marisc ja anuncia que serà un dijous especial. Ella els vol comunicar alguna cosa molt important, un fet que li ha canviat la vida. Ells sospiten que en passa una de grossa i potser treuen conclusions precipitadament.

Aquest muntatge forma part d'un projecte conjunt de col·laboració entre autors, autores, directors i directores catalans i de l'Argentina. Ha estat dissenyat entre tres sales de proximitat en el marc del projecte On el teatre batega , El Maldà (La paella del dijous), la Sala Flyhard (Silvia) i la Sala Versus Glòries (Rovira versus Rodríguez), cadascuna de les quals acollirà un muntatge diferent amb personatges compartits: aneu a veure-les totes tres i tindreu una visió de conjunt de la història que us expliquen. Les obres es veuran de moment a Barcelona, amb la intenció de fomentar les relacions artístiques bilaterals mitjançant l’intercanvi de professionals de les arts escèniques en projectes de producció i coproducció. En un futur pròxim, els muntatges produïts en aquesta iniciativa es podrien veure també en sales de Buenos Aires.

Una producció d’On el teatre batega, Sala Flyhard, El Maldà i Sala Versus Glòries.

En coproducció amb el Grec 2023 Festival de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Iberescena.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: La paella dels dijous. Cristina Clemente

14/09/2023

Una paella que ho inunda tot

per Toni Polo

Cristina Clemente ens fica a la casa i a la vida de la família Rovira: la mare, separada, el fill, feliçment casat, i la filla, feliçment soltera. Cada dijous els fills van a veure la mare. És l'estona d'estar junts, saber els uns dels altres. Estar al dia. Però... hi ha alguna cosa que se'ls escapa, als nens. El fet que la paella, aquest cop, sigui de marisc fa que s'ensumin que la mare els vol comunicar alguna cosa... Un parell de gestos, alguna indirecta, unes sabatilles... amb la bandera argentina, mails interceptats i quatre trucades desencadenaran un embolic que s'anirà fent cada cop més gran. Mentre la paella (i la seva oloreta, que inunda la sala del Maldà) es va coent a foc lent, l'equívoc anirà agafant volum.

Cristina Clemente ens obre la porta d'aquest piset a Gràcia amb tots els ingredients de la vida de barri, amb referents tan nostrats com la coral de la mare, els esplais dels fills, el gegants, els castellers... La Mercè està en totes les activitats, com a bona veïna de la Vila de Gràcia. Els fills, evidentment, és el que han mamat. Per això allò de les sabatilles amb l'albiceleste no els acaba de quadrar. Muguet Franc aprofitarà aquesta tensió per orquestrar tota una esbojarrada història en què, potser, s'exagera un gra massa l'histrionisme dels personatges, però que fa riure, fa pensar i fe crititcar moltes coses.

La situació esdevé tensa des del començament. Aquest suspense ens atrapa i ens converteix en presa de la trama: l'equívoc porta els fills a pensar que la mare està malalta; a la mare, a pensar que els seus fills són uns torracollons. I els nervis de transmetre la notícia s'alimenten amb glops de ratafia, amb crits, i amb il·lusions infundades pels fills, que es veuen imminentment orfes("El Jordi Cruz és el teu nòvio???", s'emocionarà la Mercè...). L'atabalament dels fills farà que qui s'ensumi alguna cosa sigui la mare, que agafarà la paella (no pas la que bull, al foc) pel mànec. 

Una història senzilla, amable i divertida que, igual que les altres dues de la trilogia (Silvia i Rovira vs. Rodríguez), ve a ser una mena d'homenatge a la gent gran i a la diversitat.