La Partida

Dansa

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Sense Xarxa
Itineraris recomana
Coreografia:
Vero Cendoya
Intèrprets:
Sarah Anglada, Dory Sanchez, Lu Arroyo, Linn Johansson, Naima Molina Johansson, Natalia d’Anunzzio, Gastón la Torre, Alik Santiago Cordech, Babou Cham, Reynaldo Zerpa, Adrian Nieto, Mikel Fiol
Direcció Musical:
Adele Madau
Interpretació musical:
Adele Madau, Diga'ls-hi Inquiests, Cor Àuria, Cor de Cambra Absis
Ajudantia de direcció:
Gema Díaz
Vestuari:
Kike Palma
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  

Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí


Inspirada en l’univers de la pel·lícula «L’arbitro» de Paolo Zucca, aquesta peça coreogràfica posa en diàleg la dansa contemporània i el futbol. 5 ballarines, 5 futbolistes i 1 àrbitre sobre una pista posen en evidència les semblances i les diferències entre les dues disciplines. Una reflexió sobre les necessitats i les prioritats de l’ésser humà. Passió i humor, força i sensibilitat, animalitat i sofisticació es confronten en una partida en la qual els protagonistes i els espectadors es juguen la vida sobre el terreny de joc.


Premi de la Crítica Arts de carrer 2015

Crítica: La Partida

18/09/2015

El futbol com a metàfora social

per Manuel Pérez i Muñoz
Mirar d'utilitzar el futbol com a base d'un espectacle de dansa és un repte majúscul, altres creadors ho han intentat i no han pogut sortir victoriosos. Vero Cendoya es cabussa decidida en la matèria i a més vesteix la seva fita amb un discurs de gènere molt punyent, i tot això sense perdre la noció de divertiment que escau a un espectacle adreçat a un públic majoritari. L'accessibilitat, per tant, és una altra de les grans virtuts d'aquest espectacle que se'ns presenta amb forma de partit de futbol entre homes i dones, una lluita de poder que acaba reflectint de forma simbòlica usos socials on el masclisme senyoreja. Un àrbitre 'intergènere' ens proporciona uns entreactes molt hilarants que ja són un espectacle per ells mateixos. L'estructura de l'espectacle, situat a un camp de futbol real, pot ser una càrrega pel que fa a passejar pels escenaris una proposta que mereix tenir molta vida al davant.