La Partida

Dansa

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Sense Xarxa
Itineraris recomana
Coreografia:
Vero Cendoya
Intèrprets:
Sarah Anglada, Dory Sanchez, Lu Arroyo, Linn Johansson, Naima Molina Johansson, Natalia d’Anunzzio, Gastón la Torre, Alik Santiago Cordech, Babou Cham, Reynaldo Zerpa, Adrian Nieto, Mikel Fiol
Direcció Musical:
Adele Madau
Interpretació musical:
Adele Madau, Diga'ls-hi Inquiests, Cor Àuria, Cor de Cambra Absis
Ajudantia de direcció:
Gema Díaz
Vestuari:
Kike Palma
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  

Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí


Inspirada en l’univers de la pel·lícula «L’arbitro» de Paolo Zucca, aquesta peça coreogràfica posa en diàleg la dansa contemporània i el futbol. 5 ballarines, 5 futbolistes i 1 àrbitre sobre una pista posen en evidència les semblances i les diferències entre les dues disciplines. Una reflexió sobre les necessitats i les prioritats de l’ésser humà. Passió i humor, força i sensibilitat, animalitat i sofisticació es confronten en una partida en la qual els protagonistes i els espectadors es juguen la vida sobre el terreny de joc.


Premi de la Crítica Arts de carrer 2015

Crítica: La Partida

24/07/2016

Saber competir amb l'enemic, compartir amb el contrincant

per Jordi Bordes

Aquesta proposta de Vero Cendoya s'atreveix a enfrontar-se amb el futbol. A mantenir-hi un particular diàleg a partir d'una coreografia que descol·locaria qualsevol entrenador. Cal advertir que l'àrbitre permetrà i, quasi, impulsarà una certa mirada diferent al sentit del futbol. Provocador, construeix unes noves regles i no li preocupa en excès el moviment dels jugadors: prefereix atendre i ballar la psrtitura que es canta des de la grada.

Estrenat a la Fira de Tàrrega de l'any passat, va rebre el Premi de la Crítica a les arts de carrer. I queda demostrat que era un reconeixement merescut. Perquè sa conciliar la pilota i el ball. Si Cesc Gelabert, amb el suport del Futbol Club Barcelona va signar una exhaustiva peça a base de revisar vídeos del Barça, Foot-Ball (TNC, 2015) en aquest altre treball l'equilibri el guanya la dansa (el resultat del partit, realment, és intrascendent, tot i que permet una certa èpica i joc per als espectadors menys interessats en la dansa i més en la competició). Si l'equip local juga amb els peus, el visitant, parteix del moviment, jugant amb una pilota invisible o fent uns marcatges grupals. El vestuari amaga també algunes sorpreses, fugint del'uniformitat dels equips. Perquè, els uns, a la segona part vesteixen jaqueta, i les altres trasformen els seus pantalons en unes faldilles de talls i costures variables. L'aposta inclou també un treball amb els seguidors dels dos equips (segregats per sexe) i amb un conjunt que construeix bona part de la banda sonora de la peça. 

Potser les màximes que volen sonar contndents, implacables, repeteixen uns lemes denunciables però ja prou coneguts però ajuden a donar una capa més a la peça de joc, ball, gols i equívocs divertits.