La Primera és el nou muntatge teatral de l’actor igualadí Joan Valentí i David Pintó que relata la desconeguda història de Nativitat Yarza Planas, la primera alcaldessa de Catalunya que després de 40 anys d’exili no va aconseguir tornar a casa.
Anys després de perdre el rastre de la seva tia, els fills de Mariano Yarza Planas reben una carta a Barcelona des de França en la qual els anuncia que retorna de l’exili. La família la va a rebre a l’estació de França però només hi troben les seves maletes. Uns anys més tard, un dels fills dels nebots de la Nativitat, rescata les velles maletes de l’oblit i ens en descobreix el seu contingut.
A través de monòlegs, lectures, manipulació d’objectes, projeccions i música, l’actor ens anirà descobrint la vida, les idees i el pensament d’aquesta mestra rural que inculcava valors de llibertat i justícia social als seus alumnes.
Després dels èxits de Mort a les cunetes i Molotov, el conegut actor igualadí Joan Valentí estrenarà a l’Aurora la seva nova producció coincidint amb els 150 anys del naixement de Nativitat Yarza (24 de desembre de 1872), en un homenatge a totes les Mestres de la República.
Espectacle dedicat, in memoriam, a Antoni Dalmau Ribalta (Igualada 1951 – 2022). I a Joana Just Montané, mestra republicana (Igualada 1910 – Mèxic 2005).
Joan (Nan) Valentí amplia la seva mirada històrica fent una reivindicació de la dona durant la República. Com una mestra de primària seria la primera alcaldessa a Catalunya? Quin puntal havia de projectar l'ensenyança per potenciar l'esperit crític en comptes de la simple memorització? Quina importància tenia que l'ensenyament fos mixte, gratuit i laic?
El muntatge de Joan Valentí va trenant diverses biografies que evidencien les diferències d'època (de Primo de Rivera, a la República i a l'aprenentatge "con sangre entra" franquisme que ell mateix tastaria en una escola a Igualada). La conferència escenificada té alguns jocs d'efecte ben trobats com l'ús de la pissarra i el mapa i la projecció puntual d'imatges que reforcen el discurs. Les maletes de Natividad Yarda són una tràgica metàfora del progrés social: entre l'exili i l'oblit. Aquesta peça, faria un bon díptic amb el cas de Benaiges que ha pres forma de llibre, d'instal·lació, d'obra de teatre i fins i tot de pel·lícula.
La importància de l'educació s'ha tractat de moltes maneres. José y sus hermanas la considerava una eina imprescindible a Arma de construcción masiva. El primer Dagoll Dagom en va fer escarni a No hablaré en clase. Ara fa poc, se'n va fer una versió femenina El florido pensil (nenes). Sobre la necessitat de posar en valor les aportacions de les donesen el camp social, artístic i científic hi ha peces com Fem (la llista de Lourdes)
Valentí, sota la direcció de David Pintó ha anat desplegant un fil d'obres amb la memòria històrica. De de Mort a les cunetes, la peripècia de Molotov i, ara, La primera. Certament, tot i l'empenta de les dones en un món de Poder masculí, també durant La República, hi va haver menysteniment. Ho comenta quan arraconen les milicianes de la primera línia del front, com també ho lamenta el Diari d'una miliciana
En la presentació d'un biòpic (o de 21, en què es barreja l'alcaldessa amb una alumna, Marie Curie amb el denominador comú de l'empoderament femení per la República) cal trobar un element que provoqui la catarsi entre el públic, que els fa i veure una situació actual que cal corregir. Aquesta proposta ho deixa amb una insinuació molt blanca. En canvi, prova, que els espectadors representin alguns dels personatges. ho fan, guarnintnt-los sense, pràcticamwnt sortir de la platea. Un joc que permet la connexió puntualment. És una fórmula simpàtica però que no queda prou justificada.
