La ratonera

Teatre

informació obra


Adaptació:
Victor Conde
Direcció:
Victor Conde
Escenografia:
Ana Garay
Vestuari:
Ana Garay
Il·luminació:
Carlos Alzueta
Composició musical:
Marc Alvárez
Caracterització:
Toni Santos
Autoria:
Agatha Christie
Producció:
Nearco Producciones, Olympia Metropolitana, Txalo Producciones, Iniciativas Teatrales.
Intèrprets:
Mariona Ribas, Ferran Carvajal, Aleix Rengel, Xavier Bertran, Anna Gras-Carreño, Santi Ibáñez, Joan Amargos, Isabel Rocatti
Sinopsi:

Després de 62 anys triomfant ininterrumpidament a Londres, arriba a Barcelona La Ratonera d’Agatha Christie! Més de 10 milions d’espectadors, més de 20 000 representacions, 300 actors i diversos records Guiness l’avalen.
Agatha Christie, la indiscutible Reina del Misteri, ens sorprendrà amb el seu major clàssic teatral al seu més pur estil que mai envelleix…8 personatges aïllats accidentalment a la Mansió Monkswell; es cerca a l’assassí que sembla estar entre ells…i res és el que sembla!! 

Crítica: La ratonera

16/03/2014

Reivindicació d'un gènere

per Christian Machio

Agatha Christie no sempre ha estat ben tractada a la nostra cartellera (professional, és clar). Muntatges de baix pressupost, amb repartiments reduïts o amb una mirada excessivament realista del text i, per tant, no apta per al públic d’avui dia, han relegat l’autora a desaparèixer durant anys dels nostres escenaris i, en conseqüència, a eliminar també el gènere negre de la cartellera.

I aquest és un dels factors a favor del muntatge que es presenta ara al Teatre Apolo, després de funcionar durant anys a Madrid (i consti que això no sempre és garantia de res). El director Victor Conde és un enamorat del gènere policíac (i també del musical, però aquesta és una altra història), domina el misteri i fins i tot fa servir les seves armes per homenatjar-lo i reivindicar-lo sense caure en un treball d’arqueologia que hagués estat al meu parer un error. Fins i tot s’aprecia un punt de distanciament, joc i picades d’ullet a l’espectador en més d’un moment.

Després de veure les cues davant del Teatre Apolo i penjat el cartell en diverses ocasions, es pot afirmar que la gent tenia ganes d’Agatha Christie. 


Trivial