La reina de la bellesa de Leenane

informació obra



Traducció:
Vicky Peña
Intèrprets:
Enric Auquer, Marissa Josa, Marta Marco , Ernest Villegas
Escenografia:
Sebastià Brosa
So:
Damien Bazin
Il·luminació:
Jaume Ventura
Vestuari:
Maria Armengol
Ajudant de direcció:
Marc Artigau
Sinopsi:

Al petit poble irlandès de Leenane, a la comarca de Connemara, viuen Mag Folan i la seva filla Maureen. Mare i filla conviuen a base de manipulacions enclaustrades a l’antiga casa familiar. Maureen passa els dies veient com la joventut se li’n va tenint cura de la seva mare.

L’arribada de Pato y Ray Dooley sacsejarà la rutina de les Folan i farà incrementar encara més la tensió entre ambdues

Finalista actriu. Premis de la Crítica 2019

Finalista actriu de repartiment. Premis de la Crítica 2019

Finalista actor de repartiment. Premis de la Crítica 2019

Finalista il·luminació. Premis de la Crítica 2019

Crítica: La reina de la bellesa de Leenane

06/03/2019

Reconfortants rialles enmig la grisor i la pluja

per Pep Barbany

Si bé és cert que l’amargor, tristesa i humor negre de Martin McDonagh no són un plat per a tots els paladars, és innegable que les seves històries aconsegueixen arribar-nos al cor i fins i tot arrencar-nos més d’un somriure. Els seus personatges perdedors, solitaris, amargats, i fins i tot fora del sistema i de la societat, són tristos i grisos, però també són entranyables i McDonagh és capaç d’arrencar rialles dels drames existencials més durs.

Tot això es pot veure perfectament a La reina de la bellesa de Leenane, la primera obra d’èxit del dramaturg anglo-irlandès que els “teatreros” més veterans recordaran de fa anys en una versió amb Montserrat Carulla i Vicky Penya (mare i filla). Ara l’encarregat de portar de nou aquesta obra a la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya és Julio Manrique, que dirigeix un repartiment a l’alçada.

La reina de la bellesa de Leenane parla de la solitud, de la joventut que se’n va sense poder-hi fer res, i de les tenses i violentes relacions entre una mare i una filla en un poblet rural d’Irlanda. Un lloc on sempre plou (a estones també entre l’escenari i la platea) i que atrapa aquests personatges en una espiral de rancor i violència que només poden il·luminar, encara que fugaçment, dos germans del mateix poble.

La proposta de Manrique, fidel al text i sense concessions al drama, se sustenta en les magnífiques interpretacions: Marta Marco, que amb Maureen ens ofereix un dels millors personatges de la seva carrera, un regal que ha aprofitat amb escreix; Marissa Jossa, brutal traslladant la maldat i les pors de Mag, la mare de Maureen; Ernest Villegas, sempre creïble, vénen ganes d’abraçar a Pato, el seu personatge; i Enric Auquer (Ray, germà del Pato), que després d’apuntar maneres amb la Kompanyia del Lliure aquí es converteix en la gran revelació. La seva interpretació, que ens recorda la sèrie The Young Ones, té una força i una expressivitat que resulten clau per aguantar el drama i arrencar-nos els únics somriures possibles.

Tan si sou fans de Martin McDonagh o no, com si dubteu davant de drames existencials, us recomanem que no falteu a la nova proposta de La perla 29 i Julio Manrique: us sorprendreu rient davant de tanta grisor i tanta pluja. I fins i tot us sentireu reconfortats.