Estrenada el 1954 al West End de Londres, La teranyina és la segòna obra de més èxit, desprès de La Ratonera, i l’única comèdia d´Agatha Christie. Fidel al seu estil, hi ha assassinat, misteri, inspector i sorpresa final, però tractat amb to de comèdia. De fet el toc d´humor sempre es present en totes les seves obres, però a La teranyina hi es des del principi. La protagonista es una jove i entremaliada senyora casada amb un seriós senyor membre del Foreign Ofice que li porta forces anys de diferencia. Ella es fantasiosa i juganera i està rodejada de gent gran (tiet i els seus amics i el servei), dins d´una gran casa al camp d´estil senyorial i amb un misteri amagat.
L´Empar Lòpez, entusiasta anima i motor del Teatre Raval, ha fet la traducció i produeix i dirigeix molt encertadament aquest muntatge. L´obra es mostra tal i com va ser pensada. Dins d´aquest Teatre del Raval a la italiana d´estil romàntic i amb l’ús del teló de boca de vellut Vermell per separar cada acte, esdevé com una joguina d’època. Es com si assistíssim a una representació a un veterà teatre de Londres, sols que en català. L´escenografia (Estanis Aboal) i el primorós vestuari (Dress Art) en fan el conjunt, ple de detalls. El cuidat treball coral de tot el grup d´actors i actrius (nou en total), amb una brillant Cristina Brondo, al capdavant i el ritme que no decau en cap moment, en fan del conjunt una bona funció de teatre i un molt bon entreteniment i a l´hora un homenatge al bon teatre policíac de les dècades passades que vam poder veure sense anar més lluny al proper Teatre Romea.
Actors complices
Empar López s´ha rodejat per aquesta teranyina d´un esplèndid grup d´actors còmplices que ja han actuat en altres exitosos muntatges policíacs de la sala. Cristina Brondo, ha estat el fitxatge estel·lar. Actriu força coneguda i reconeguda, va iniciar-se molt jove a la popular sèrie televisiva Poble Nou. Ha participat a forces sèries com Gran Hotel i en pel·lícules com Una casa de locos. En teatre entre d´altres ha treballat amb Alex Rigola, 2666 i amb Roger Pera, Orgásmos la comèdia, que es va representar al Teatre del Raval. A la resta del repartiment, pràcticament tots els hem pogut veure anteriorment als altres muntatges d´obres d´Agatha Christie com La visita inesperada i Testimoni de càrrec i a 12 homes sense pietat, de Reginald Rose. Ells son l´Eduard Benito (el paternal tiet), Berton Fernandez (el jutge pusil·lànime), Sergio Alfonso (el jove de la colla del golf i del bridge), Pep Martínez (que composa un inspector molt especial), Angel Amazares (que en fa tota una creació del majordom), Carles Briones (el malvat xantatgista), Muntsa Tur (l’excèntrica jardinera) i Mar Ferrer (la deliciosa nena Pipa), que ja ens va sorprendre interpretant la nena d´El miracle d´Annie Sullivan, estrenat amb força i merescut éxit al Teatre del Raval el 2017
El Teatre del Raval, una petita joia
Construït l´any 1935, es un teatre a la italiana d´estil romàntic i amb teló de boca de vellut vermell. Forma part del Centre Parroquial i l´any 2007, l´emprenedora actriu, directora i productora, Empar López, el va rescatar i el va obrir a la ciutat com a teatre professional amb un exitós i treballat projecte pioner d´apropar i adaptar grans espectacles a un format més proper que permet una més intima interrelació amb els espectadors.
Grans i premiats èxits estrenats en aquest escenari han estat els musicals La Vampira del Raval (2012, premi MAX a la millor composició, premis Butaca, millor musical, millor actor, millor actriu i composició musical), Goodbye Barcelona (2014, Premi Teatre Musical, al millor musical, direcció escènica i actor revelació, líder d´espectadors i recaptació el 2013 en sales d´aforament menor de 200 espectadors), Germans de sang,(Premi Butaca 2014, millor musical i actor) i La Monyos (2014, inspirat en el popular personatge mític del barri xinès-actual Raval) i les recents comèdies policíaques Testimoni de càrrec (2016-2019) i 12 homes sense pietat (2010-2012, record d´espectadors).
text: ferranbaile@gmail.com
