La teranyina. Agatha Christie

informació obra



Autoria:
Agatha Christie
Direcció:
Empar López
Sinopsi:

Clarissa, l'esposa d'un diplomàtic d'afers exteriors, és procliu a somiar desperta. “Suposant que un dia trobés un cadàver a la biblioteca, què faria?”, es pregunta.

 

Clarissa té l'oportunitat d'esbrinar-ho quan un dia descobreix un cos a la sala de casa seva. Desesperada per desfer-se’n abans que arribi el seu marit amb un important polític estranger, intenta convèncer als seus tres convidats perquè l'ajudin. Quan comença a indagar per a descobrir a l'assassí, es veu sorpresa per l'arribada d'un inspector de policia al que haurà de convèncer que allà no s'ha comès cap assassinat...

 

És l'única obra d'Agatha Christie en la que aconsegueix una barreja única de suspens i humor. Una història d’intriga i mort que entusiasmarà als seus seguidors. 

Crítica: La teranyina. Agatha Christie

07/10/2021

Teatre d'intriga i humor, que et va atrapant

per Josep Maria Viaplana

Cal dir abans de tot, que Agatha Christie va ser, com tots saben, una de les pioneres i mestres (i encara més al ser dona) de la novel·la policíaca, d'intriga i fins i tot judicial. També es va atrevir amb les obres teatrals, que venien a ser una versió dialogada de la seva manera d'atrapar al lector de llibres, però sense llibres i amb els personatges de carn i os.

Dissortadament, però, com a dramaturga no va excel·lir, ja que sovint les seves peces no tenen el pols i el ritme (i sí alguns excessos verbals) dels bons autors teatrals, valgui el mot també per a les autores, que cada cop, afortunadament, en hi ha més i millors. Encara que en el passat, algunes s'haguessin de fer passar per homes per a ser publicades i llegides, com queda palès a l'homenatge a Cateriana Albert que ara es veu al TNC.

Però la senyora Christie era britànica, i no va caler. Però per a un públic actual (el de la seva època i país es va entusiasmar amb elles) les seves obres poden resultar aspres i pèl llargues. Qui coneixeria 'Testimoni de càrrec' si no hagués estat per l'adaptació cinematogràfica de William Wyler? En l'original de 'La Teranyina' hi ha material ben bé per a 3 hores llargues d'obra, amb una pausa o entreacte, i també té alguns personatges que l'adaptadora i directora, Empar López, ha obviat. Resten dues hores, i un parell de tancades de teló, i algun personatge, com el marit de la protagonista, que no apareixen finalment. El resultat és interessant, i la reacció final d'aplaudiments del públic així m'ho va confirmar.

És la única obra que conté, a més d'intriga i investigació policíaca, unes certs dosis d'humor i comèdia, tan costumista com poden ser moltes obres catalanes i espanyoles que coneixem bé. Un sol espai, el saló d'una cada gran al camp, amb algun secret amagat, un assassinat i la posterior investigació. Tot es resol al final, i tan a mi com a la resta d'assistents, se'ns va anar fent interessant tot aquell procés, que va anar pujant d'intensitat, no només pel text, sinó també per la progressiva 'immersió' dels personatges/actors dins la trama.

Pegues? Potser una presentació de personatges i de situació que es fa una mica lenta, o millor dit, poc intensa d'actuació, però que ens dóna informacions perquè després entenem el com i el perquè de tot plegat. Probablement es podria haver estalviat alguns girs de trama (això li encantava a l'autora) que ens donen pistes falses, millorar les 'intencionalitats' d'alguns personatges que posteriorment resulten claus, sobretot perquè no són el que semblen. Per a no desvetllar la trama, diré que quan es revela la seva autèntica naturalesa, no hi ha canvis significatius del seu posat i -també seria important-, fins a aquell moment tampoc se'ls veia gaire amoïnats per a ocultar un secret important.

Per contra, caldria destacar l'actuació de la Cristina Brondo, i tot i que el personatge potser no sembla fet a mida per a ella, la seva frescor i alegria encomanen les escenes on surt.

En resum, que és una obra que et va atrapant en la seva trama, i que, per a un molt ampli públic, pot ser una magnífica sortida al teatre. A més, el Teatre del Raval ja porta anys especialitzat en aquesta mena de propostes, i ha consolidat un públic addicte i que sap perfectament el que va a veure. Podria dir-se, a més, que és per a totes les edats, i un inici prou vàlid per als més joves, a veure obres 'per a públic general'.