La teranyina. Agatha Christie

Teatre

informació obra


Autoria:
Agatha Christie
Direcció:
Empar López
Sinopsi:

Clarissa, l'esposa d'un diplomàtic d'afers exteriors, és procliu a somiar desperta. “Suposant que un dia trobés un cadàver a la biblioteca, què faria?”, es pregunta.

 

Clarissa té l'oportunitat d'esbrinar-ho quan un dia descobreix un cos a la sala de casa seva. Desesperada per desfer-se’n abans que arribi el seu marit amb un important polític estranger, intenta convèncer als seus tres convidats perquè l'ajudin. Quan comença a indagar per a descobrir a l'assassí, es veu sorpresa per l'arribada d'un inspector de policia al que haurà de convèncer que allà no s'ha comès cap assassinat...

 

És l'única obra d'Agatha Christie en la que aconsegueix una barreja única de suspens i humor. Una història d’intriga i mort que entusiasmarà als seus seguidors. 

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: La teranyina. Agatha Christie

02/11/2021

Beneïda excentricitat

per Jordi Bordes

El Teatre del Raval segueix amb el seu filó Agatha Christie. Ara presenta La teranyina, una peça intrigant amb uns personatges que, aparentment, són tot bonhòmia, però que amaguen ambició depredadora per a aprofitar-se dels estalvis dels altres. Hi ha algunes coincidències màgiques que serveixen l'assassinat (que no arriba fins ben entrada la mitja part) amb una notabe dosi d'intriga. A diferència dels habituals interrogatoris en què l'investigador va entrevistant a tots en una sola cambra, en aquesta ocasió prefereix fer-ho, un a un. És clar que aquest detectiu no té la perícia del Sherlock Holmes... Per cert, que per aquestes dates coincideix amb la cartellera amb una altra Agatha Christie: Assassinat a l'Orient Express.

L'obra juga amb un ritme lent per anar cuinant, mica en mica, la intriga. Va deixant petites pistes de les motivacions dels personatges. I es troba a faltar l'absència del marit de la casa, com una sospita oberta que no es tanca mai del tot. En aquell espai de calma i repòs (necessari per allunyar de les males experiències de Pipa, la filla adoptiva) es palpa un crim. Hi ha un notable interès per un escriptori que la mateixa nena ha sabut trobar l'amagatall però sense ser conscient del secret valuós que ha desenterrat. Al darrere, personatges foscos, que a la llum del dia o de nit i (amb llanterna) procuren fer-se amb el tresor.

La composició dels personatges és molt senzilla. La dona de la casa, que viu en un lloguer barat (però que molts pensen que tenen molts fons per llogra aquella mansió) s'entrega a les visites i a Pipa. El servei és insòlit (amb un criat que arrossega una cama) i una jardinera excèntrica (imprescindible per donar aire a aquelles sessions de bridge ensopides) que passeja amb botes i caveguet i que endinya cops i empentes sigui al jutge poruc o a l'estirat empresari (mans penjades a les butxaques de l'armilla). L'inspector va mig corbat, carregat d'esquenes (com qui s'ha passat mitja vida resseguint pistes amb la lupa pel terra). I el secretari i soci del club de golf té un estrany nerviosisme com per enamorar l'amfitriona o per descobrir els secrets de la mansió. Per últim, Pipa, és la ingenuïtat personificada. Explica on ha trobat tot i per on hi ha els passadissos secrets. Es creu, fins i tot, les fórmules de vudú que troba publicades en un llibre a la biblioteca misteriosa.

L'espai d'aquest saló és angoixant, encaixonat, tot i que tingui una sortida al jardí i una porta estreta cap a la biblioteca. No hi ha gaire més per donar rellevància al famós escriptori i al passadís secret, un dels enginys més lluïts de l'espai escènic. El Teatre del Raval ha comprovat com les adaptacions d'intriga mantenen una notable connexió amb els espectadors que hi assisteixen durant bona part de la temporada. Com a La visita inesperada o Testimoni de càrrec, opten per a la posada en escena clàssica, realista, per deixar que sigui la intriga el motor de l'obra. No hi posen cap altra raó dramatúrgica que revolucioni la marxa pausada; només aquella elegància que amaga l'avarícia servint-se de proves falses i de sospites que, finalment, descobriran el causant de l'assasinat.

Agatha Christie, any a any, va acumulant posades en escena dels seus misteris. Cal sumar-se'n d'anteriors com ara La ratonera, o la versió de Diez negritos: Y no quedará ninguno a aquestes dues que llueixen a la temporada actual.