La teranyina. Agatha Christie

Teatre

informació obra


Autoria:
Agatha Christie
Direcció:
Empar López
Sinopsi:

Clarissa, l'esposa d'un diplomàtic d'afers exteriors, és procliu a somiar desperta. “Suposant que un dia trobés un cadàver a la biblioteca, què faria?”, es pregunta.

 

Clarissa té l'oportunitat d'esbrinar-ho quan un dia descobreix un cos a la sala de casa seva. Desesperada per desfer-se’n abans que arribi el seu marit amb un important polític estranger, intenta convèncer als seus tres convidats perquè l'ajudin. Quan comença a indagar per a descobrir a l'assassí, es veu sorpresa per l'arribada d'un inspector de policia al que haurà de convèncer que allà no s'ha comès cap assassinat...

 

És l'única obra d'Agatha Christie en la que aconsegueix una barreja única de suspens i humor. Una història d’intriga i mort que entusiasmarà als seus seguidors. 

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: La teranyina. Agatha Christie

15/09/2021

Seguir el fil per trobar l'aranya

per Andreu Sotorra

La fórmula de les històries d'intriga d'Agatha Christie és gairebé de laboratori, sempre amb un ingredient secret no revelat mai, que fa que salti la guspira de la sorpresa i que tot allò que ha obligat a fer sospitar, deduir i concloure a l'avançada els lectors o espectadors es capgiri a l'últim moment. Sempre acaba guanyat la Christie, que és qui té la “ploma” pel mànec.

A «La teranyina», la nova incursió de la companyia del Teatre del Raval en el catàleg de l'autora del suspens, no hi falta aquesta fórmula. Durant dues hores, els espectadors tenen la possibilitat d'apostar per fer culpable tots i cadascun dels personatges que hi apareixen: la protagonista de la casa, Clarissa Hailsham-Brown; la petita Pippa Hailshan Brown; la presumpta jardinera Mildred Peake; el jutge de pau, l'oncle, el fadrí convidat... i sense cap mena de dubte el majordom Elgin, que és qui pel seu aspecte tenebrós té tots els trumfos per ser el culpable. Només quedaria lliure de sospita el mort, Oliver Costello, però considerar que ell ha falsejat la seva mort, malgrat el misteri de la porta secreta de la biblioteca —un clàssic del gènere— seria fer-ne un gra massa.

Aquesta obra, estrenada el 1954 a Londres, és la segona de més èxit de l'autora després de «La ratera». Tot i així no s'havia representat mai aquí. I ho fa, per cert, en un moment que una altra Agatha Christie també arriba a la cartellera, «Assassinat a l'Orient Exprés», al Teatre Condal. Temporada Agatha Christie, doncs.

   «La teranyina» té tot un altre aire del que han tingut altres obres de l'autora al mateix Teatre del Raval. Del blanc i negre de «Testimoni de càrrec» es passa al color de «La teranyina». I del discurs de martell judicial de «Testimoni de càrrec» es passa a un discurs que es basa en la construcció d'un embolic, de mentida en mentida —com si una aranya teixís el seu fil— i amb un cert to d'humor. El gènere, doncs, es revesteix d'un cert aire de comèdia que és una manera hàbil d'enfrontar-se dramatúrgicament a una trama que inevitablement caricaturitza una època que ja forma part del mite literari.

En un repartiment que ja ha participat en altres muntatges del Teatre del Raval, hi ha l'actriu Cristina Brondo (en el personatge de Clarissa Hailsham-Brown, una noia de casa bona i esposa d'un diplomàtic, absent a l'obra), la protagonista al voltant de la qual gira tota l'acció i mentre avança la trama —amb tres o quatre entranyables foscos amb teló inclòs en els canvis de quadres per ser més conseqüents amb l'ambientació de l'època— va prenent cos i també protagonisme el personatge de l'Inspector (l'actor Pep Martínez) que, amb l'ancestral mètode de la deducció a cops d'interrogatoris i contradiccions, acaba trobant el cap del fil i el nus per on acabarà apareixent el desenllaç.

Les obres d'Agatha Christie demanen, sisplau per força, una bona predisposició per part dels espectadors. No diré que cal que en siguin fans, però sí que s'hi han d'enfrontar amb les ganes de deixar-se seduir per les claus del misteri i el joc que els proposa l'autora. Sense aquest joc no hi hauria misteri. La traducció i adaptació de Tamar Aguilar ho facilita i la companyia en conjunt els ho posa en safata. Només cal que, com fa l'autora, es proposin seguir el fil per trobar l'aranya. (...)