La Tortue de Gauguin

Nous formats

informació obra


Composició musical:
Alexis Thépot
Coreografia:
Eric Lutz
Interpretació musical:
Ignacio Plaza Ponce
So:
Thomas Kaiser
Il·luminació:
Sebastian Dalphrase
Intèrprets:
Brigitte Gonzalez
Direcció:
Doriane Moretus, Patrick Dordoigne
Sinopsi:

ESPECTACLE INAUGURAL. «He sentit que, durant una de les seves estades a les Illes Marqueses, Paul Gauguin va tenir la idea de pintar sobre la closca d’una jove tortuga viva perduda a la platja. M'agrada pensar que, gràcies a la longevitat d'aquesta espècie, una de les obres del pintor, lluny de l'avarícia dels especuladors, segueix avui anant i venint a les profunditats de l'oceà, en el seu petit museu mòbil.». Aquesta anècdota és el motor d’arrencada d’aquesta producció artística multidisciplinària de carrer que ofereix una visió singular de l’art. Una peça que mostra el procés d’elaboració d’una obra gràcies a una dramatúrgia visual de carrer que té lloc en una estructura vertical de 9 metres, amb sis pintors, una actriu i música en directe. Un políptic de metall, un retaule contemporani que reivindica la màgia de la creació i la condició efímera de l’art.

La Compagnie Luc Amoros construeix amb ombres, pinzells o càmeres els límits d'un teatre surrealista, un teatre d'il·lusions realitzat en directe, entre el bricolatge i l’alta tecnologia. Cofundador l'any 1976 de la companyia Amoros i Augustin, Luc Amoros segueix comandant aquesta companyia francesa que el 2009 va prendre el seu nom. Fidel al teatre d’ombres amb què va encetar la seva carrera, ha evolucionat en la cruïlla de disciplines, combinant les arts visuals, la performance, el teatre visual i la música escènica. Actualment amplia les seves investigacions per escriure amb especial atenció al monòleg, la crònica o la cançó, amb la finalitat d’explorar la irresistible fascinació dels homes per les imatges en moviment.

Crítica: La Tortue de Gauguin

10/09/2018

Per què pintem?

per Aída Pallarès

Com s’ha d’inaugurar un festival d’arts de carrer? Fins fa poc molts pensàvem que havia de ser amb un espectacle popular creat amb l’únic objectiu d’entretenir. Un muntatge impactant. Fa uns quants anys que l’equip de FiraTàrrega ens demostra que no hi ha normes. Que pots inaugurar amb una peça de 48 hores o amb una altra que barreja art en viu, poesia i música en directe.

Així és La Tortue de Gauguin, de la Compagnie Lucamoros. Una peça multidisciplinària de carrer que ens ofereix el procés d’elaboració d’una obra d’art. O de moltes. Sis pintors i un retaule contemporani que reivindica la condició efímera de l’art. Per què pintem? Per sobreviure, per continuar drets, perquè sí. La Tortue de Gauguin va demostrar que l’art també pot ser popular sense caure (en excés) en el més evident, també ens pot hipnotitzar i tenir-nos clavats a la butaca (o al terra) tinguem l’edat que tinguem i també pot inaugurar un festival de carrer.