La Tortue de Gauguin

Nous formats

informació obra


Composició musical:
Alexis Thépot
Coreografia:
Eric Lutz
Interpretació musical:
Ignacio Plaza Ponce
So:
Thomas Kaiser
Il·luminació:
Sebastian Dalphrase
Intèrprets:
Brigitte Gonzalez
Direcció:
Doriane Moretus, Patrick Dordoigne
Sinopsi:

ESPECTACLE INAUGURAL. «He sentit que, durant una de les seves estades a les Illes Marqueses, Paul Gauguin va tenir la idea de pintar sobre la closca d’una jove tortuga viva perduda a la platja. M'agrada pensar que, gràcies a la longevitat d'aquesta espècie, una de les obres del pintor, lluny de l'avarícia dels especuladors, segueix avui anant i venint a les profunditats de l'oceà, en el seu petit museu mòbil.». Aquesta anècdota és el motor d’arrencada d’aquesta producció artística multidisciplinària de carrer que ofereix una visió singular de l’art. Una peça que mostra el procés d’elaboració d’una obra gràcies a una dramatúrgia visual de carrer que té lloc en una estructura vertical de 9 metres, amb sis pintors, una actriu i música en directe. Un políptic de metall, un retaule contemporani que reivindica la màgia de la creació i la condició efímera de l’art.

La Compagnie Luc Amoros construeix amb ombres, pinzells o càmeres els límits d'un teatre surrealista, un teatre d'il·lusions realitzat en directe, entre el bricolatge i l’alta tecnologia. Cofundador l'any 1976 de la companyia Amoros i Augustin, Luc Amoros segueix comandant aquesta companyia francesa que el 2009 va prendre el seu nom. Fidel al teatre d’ombres amb què va encetar la seva carrera, ha evolucionat en la cruïlla de disciplines, combinant les arts visuals, la performance, el teatre visual i la música escènica. Actualment amplia les seves investigacions per escriure amb especial atenció al monòleg, la crònica o la cançó, amb la finalitat d’explorar la irresistible fascinació dels homes per les imatges en moviment.

Crítica: La Tortue de Gauguin

07/09/2018

Voyeurs de l’art

per Núria Cañamares

El dibuix en directe sempre té una màgia especial. El seguiment del traç, línies que van prenent forma, pinzellades que donen cos, colors que doten de vida... atrapen magnèticament l’espectador per descobrir-li, a poc a poc, el sempre fascinant i alhora misteriós procés creatiu. Si, a més a més, sense desprendre’s del més artesanal i fet en directe, la posada en escena evoluciona cap a una sofisticada combinació de tècniques que amalgama deliciosament ombres, retrats, estampats, retalls, composició... en un llenç gegant de 9 metres d’alçada compartimentat en diferents marcs, l’experiència cobra un caire majestàtic de gran obra d’art.

‘La Tortue de Gauguin’ dels francesos Compagnie Lucamoros ha estat l’aposta de FiraTàrrega per inaugurar l’edició d’enguany, instal·lant l’estructura sota l’Osa Major a un Parc de Sant Eloi ple d’ulls curiosos que devoraven, un rere l’altre, cadascun dels quadres que es formaven i desapareixien del no res fent més que evident l’efimeritat de les arts escèniques i posant en qüestió la perpetuïtat de l’art en si.

Diuen que, pintant a la closca d’una anònima tortuga perduda a la platja, el pintor postimpressionista Paul Gauguin havia somiat convertir-la en un petit museu ambulant. Una bucòlica manera de preservar l’art a través d’una de les espècies més longeves que es coneix. Aquesta anècdota, que dóna títol a l’espectacle i se cita entre cants i poesia, acompanya un seguit de reflexions sobre l’ús de l’art a dia d’avui, l’originalitat de les tècniques, els motius que ens inclinen a pintar, etc.

Una proposta atractiva que avantposa l’art al ritme i que, al més pur estil de ‘La ventana indiscreta’ de Hitchcock (talment l’escenografia del retaule podria ser un edifici), convida al plaer del voyeurisme artístic.