La Tortue de Gauguin

Nous formats

informació obra


Composició musical:
Alexis Thépot
Coreografia:
Eric Lutz
Interpretació musical:
Ignacio Plaza Ponce
So:
Thomas Kaiser
Il·luminació:
Sebastian Dalphrase
Intèrprets:
Brigitte Gonzalez
Direcció:
Doriane Moretus, Patrick Dordoigne
Sinopsi:

ESPECTACLE INAUGURAL. «He sentit que, durant una de les seves estades a les Illes Marqueses, Paul Gauguin va tenir la idea de pintar sobre la closca d’una jove tortuga viva perduda a la platja. M'agrada pensar que, gràcies a la longevitat d'aquesta espècie, una de les obres del pintor, lluny de l'avarícia dels especuladors, segueix avui anant i venint a les profunditats de l'oceà, en el seu petit museu mòbil.». Aquesta anècdota és el motor d’arrencada d’aquesta producció artística multidisciplinària de carrer que ofereix una visió singular de l’art. Una peça que mostra el procés d’elaboració d’una obra gràcies a una dramatúrgia visual de carrer que té lloc en una estructura vertical de 9 metres, amb sis pintors, una actriu i música en directe. Un políptic de metall, un retaule contemporani que reivindica la màgia de la creació i la condició efímera de l’art.

La Compagnie Luc Amoros construeix amb ombres, pinzells o càmeres els límits d'un teatre surrealista, un teatre d'il·lusions realitzat en directe, entre el bricolatge i l’alta tecnologia. Cofundador l'any 1976 de la companyia Amoros i Augustin, Luc Amoros segueix comandant aquesta companyia francesa que el 2009 va prendre el seu nom. Fidel al teatre d’ombres amb què va encetar la seva carrera, ha evolucionat en la cruïlla de disciplines, combinant les arts visuals, la performance, el teatre visual i la música escènica. Actualment amplia les seves investigacions per escriure amb especial atenció al monòleg, la crònica o la cançó, amb la finalitat d’explorar la irresistible fascinació dels homes per les imatges en moviment.

Crítica: La Tortue de Gauguin

11/09/2018

Pintura escènica

per Alba Cuenca Sánchez

L’únic requisit de les arts escèniques passa per realitzar una creació in situ, cosa que la converteix en una de les arts més inclusives. A tall d’exemple, així ho demostrava al passat grec Ombra (parla Eurídice), una filmació en directe dirigida per la britànica Katie Mitchell. I així ho ha demostrat enguany la inauguració de fira Tàrrega amb La tortuga de Gauguin, un conjunt de diverses pintures de grans dimensions fetes en directe.

Veiem una estructura vertical amb sis cubs i sis artistes que pinten a gran velocitat impactants i efímers murals. Els acompanya amb perfecta sincronia la música i el recital en directe de textos poètics, amb un missatge sobre la mercantilització de l’art que no obstant es perd en divagacions i exageracions formals.  

El resultat és un espectacle de format bell i espectacular, d’aquells que meravella als sentits però no tant a la raó.