La Tortue de Gauguin

Nous formats

informació obra


Composició musical:
Alexis Thépot
Coreografia:
Eric Lutz
Interpretació musical:
Ignacio Plaza Ponce
So:
Thomas Kaiser
Il·luminació:
Sebastian Dalphrase
Intèrprets:
Brigitte Gonzalez
Direcció:
Doriane Moretus, Patrick Dordoigne
Sinopsi:

ESPECTACLE INAUGURAL. «He sentit que, durant una de les seves estades a les Illes Marqueses, Paul Gauguin va tenir la idea de pintar sobre la closca d’una jove tortuga viva perduda a la platja. M'agrada pensar que, gràcies a la longevitat d'aquesta espècie, una de les obres del pintor, lluny de l'avarícia dels especuladors, segueix avui anant i venint a les profunditats de l'oceà, en el seu petit museu mòbil.». Aquesta anècdota és el motor d’arrencada d’aquesta producció artística multidisciplinària de carrer que ofereix una visió singular de l’art. Una peça que mostra el procés d’elaboració d’una obra gràcies a una dramatúrgia visual de carrer que té lloc en una estructura vertical de 9 metres, amb sis pintors, una actriu i música en directe. Un políptic de metall, un retaule contemporani que reivindica la màgia de la creació i la condició efímera de l’art.

La Compagnie Luc Amoros construeix amb ombres, pinzells o càmeres els límits d'un teatre surrealista, un teatre d'il·lusions realitzat en directe, entre el bricolatge i l’alta tecnologia. Cofundador l'any 1976 de la companyia Amoros i Augustin, Luc Amoros segueix comandant aquesta companyia francesa que el 2009 va prendre el seu nom. Fidel al teatre d’ombres amb què va encetar la seva carrera, ha evolucionat en la cruïlla de disciplines, combinant les arts visuals, la performance, el teatre visual i la música escènica. Actualment amplia les seves investigacions per escriure amb especial atenció al monòleg, la crònica o la cançó, amb la finalitat d’explorar la irresistible fascinació dels homes per les imatges en moviment.

Crítica: La Tortue de Gauguin

07/09/2018

¿Pintas o no pintas?

per Elisa Díez
En una noche estrellada descubrimos La Tortue de Gauguin, aquella que sirvió de lienzo al famoso pintor. Lejos del mundanal ruido, en el parque de Sant Eloi una impresionante estructura metálica nos recibe para mostrarnos en diversas diapositivas todo el arte pictórico, desde pintor de brocha gorda hasta artistas del color y de las formas.
Bajo una presunta crítica a la estética, al excesivo gusto por las tecnologías y los egos que éstas despiertan, los intérpretes cantan, hablan, danzan y dibujan en medio de una explosión estética que se pierde en un discurso excesivamente repetitivo y monótono. 
Al final sientes que no pintas nada y como espectador pasivo y aunque la performance funciona y entretiene, no le pasaría nada si en vez de casi una hora de duración se resolviera el misterio en media. Eso sí es un espectáculo ideal para llenar tu Instagram de Stories. Ni tan mal.