La trena

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Clara Segura, Cristina Genebat, Carlota Olcina , Marta Marco
Traducció:
Cristina Genebat, Marta Marco
Dramatúrgia:
Cristina Genebat, Marta Marco
Direcció:
Clara Segura
Vestuari:
Marian Coromina
Il·luminació:
CUBE.ez
Escenografia:
CUBE.ez
So:
Damien Bazin
Assesoria de moviment:
Vero Cendoya
Autoria:
Laetita Colombani
Sinopsi:

Aquesta és la història de tres dones que, tot i haver nascut en continents molt dispars, comparteixen unes idees i sentiments que les uneixen en un poderós anhel de llibertat. Són les vides de la Smita, que lluita pel futur de la seva filla en una Índia separada per castes; la Giulia, que afronta la fallida del seu taller familiar a Itàlia; i la Sarah, que veu amenaçada la seva exitosa carrera d’advocada al Quebec per un càncer de mama. Lluiten contra allò que s’espera d’elles, afronten les adversitats amb tenacitat i es determinen a aconseguir el que és essencial per elles. No es coneixen, però les unirà la lluita contra el destí que els havia estat reservat i la voluntat indestructible de viure amb esperança i il·lusió. Vides particulars i resistents com els cabells de les dones.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: La trena

23/02/2024

Una trena que entrellaça totes les dones

per Judit Martínez Gili

Cristina Genebat, Marta Marco, Clara Segura i la Perla29 van tenir la genial idea de convertir en obra de teatre la novel·la La trena, de Laetitia Colombani, un text sensible i costumbrista que trena la vida de tres dones completament diferents a l'Índia, Itàlia i el Canadà. Que tres amigues i companyes de professió vulguin treballar juntes fent-s'ho una mica tot entre elles no té res de nou, però el renom i professionalitat de totes tres ha catapultat la proposta directament a l'èxit absolut. El millor de tot és que, malgrat les ditxoses expectatives, La trena compleix i se supera en emoció i implicació. Clar que, quan els ingredients són de qualitat, la recepta té totes les de guanyar. Ni tan sols l'interminable i inquieta platea del Teatre Goya ha pogut corrompre aquesta petita joia.

A més de quatre grans actrius (sumant-hi Carlota Olcina), també hi ha hagut unes quantes decisions molt ben preses, en la proposta. La diversitat ètnica dels personatges podria haver sigut més conflictiva, i s'ha optat per desproveir de trets físics i basar-se només en elements de vestimenta, corporalitat i caràcter perquè el públic pugui ubicar-se, fet que repta les actrius a jugar al camaleó incansable durant les gairebé dues hores d'obra. Algun accent que s'escapa per evidenciar barreres idiomàtiques entre personatges, fins i tot sobra una mica. Projeccions i música ajuden a ubicar-se també en l'espai blanc, impersonal i diàfan on passa tot, que exposa al màxim el talent i entrega de les actrius. Un dels personatges diu en un moment que "un immigrant ets tu en un altre país", i aquesta veritat té tanta força com que les històries narrades no són de ningú i se senten de tothom al mateix temps.

És cert que un llibre té sempre un ritme més pausat, i que excepcionals són les ocasions en què és possible tragar-te'ls de cop, perquè solen demanar temps. Partint d'aquesta premissa, La trena en versió teatral ha necessitat una ascensió rítmica més trepidant. Els canvis d'escena i, per tant, de personatge, s'acceleren cada vegada més, i, de mica en mica, es va fent més evident una manera d'estar present en l'espai coreografiada, gestual, que prima les formes per acompanyar les paraules. Vero Cendoya ha estat la culpable d'imatges boniques i sorprenents, construïdes des de la senzillesa minimalista d'elements que caracteritza l'espectacle.

La trena és una història que et fa sentir poderosa des de les coses més petites, que interpel·la a totes les dones sense referir-se a ningú en concret. En tot moment es posen en valor els elements que uneixen un ser i estar compartit, com la determinació, la supervivència, la culpa o l'amor. També la presència de les religions contribueix en la força igualadora i mística d'una trena que es va teixint entre els personatges i amb les persones del públic. No podria ser d'una altra manera: un text bonic, ben executat es converteix en un espectacle especial i commovedor.