Úrsula Pruneda,Tomás Rojas, Raúl Villegas, David Gaitán, Tamara Vallarta, Antonio Alcántara, Jorge Escandón, Christian Cortés
Vestuari:
Mario Marín del Río
Il·luminació:
Miguel Moreno
Escenografia:
Miguel Moreno
So:
Xicoténcatl Reyes
Vídeo:
Daniel Primo
Ajudantia de direcció:
Fernando Reyes
Producció:
CONACULTA / FONCA, Teatro de Arena, Teatro Legeste, 8 Metros Cúbicos, Guerra de Moscas i Cinemática
Sinopsi:
Quatre personatges juguen a embarcar-se en una nau espacial per explorar la seva creativitat i desvetllar els misteris de l’univers. Un espectacle de ciència-ficció bastit des de la simplicitat escènica, farcit de diàlegs que condueixen a conclusions paradoxals sobre el coneixement i sobre la mateixa condició humana. Un viatge cap a la comprensió que us portarà des de la física quàntica fins als replecs més inhòspits de l’ànima, des de l’experimentació fins a la incertesa més absoluta.
Teatre de text que, malgrat
enquibir-se en el gènere de la ciència-ficció, menysprea qualsevol mena
d'efecte especial per centrar tot l'espectacle en la interpretació dels actors
i actrius. De La velocidad del zoom del
horizonte destaca la interpretació magistral dels seus vuit actors que
inclou el propi autor, David Gaitán. Gaitán ens situa en una nau espacial en
una missió poc determinada a milers de quilometres del nostre planeta. A
l'escenari, necessàriament empetitit, hi apareixen vuit personatges i dos bancs
molt rudimentaris, res més per a transmetre un ambient cada cop més dens i
asfixiant. Assistim a la vida quotidiana d'uns astronautes com qui es mira un reality show al televisor. La convivència és fa difícil per
la manca d'espai i d'intimitat i, sobretot, per la impossibilitat de sortir d'aquesta
obligada convivència. Els tripulants -que s'autoanomenen "dissidents
neuronals"- s'empesquen un seguit de jocs i entreteniments per "matar
l'estona" i fer brillar la seva intel·ligència per sobre de les dels seus
companys. A poc a poc, anirem descobrint una veritat terrible: no tots els
personatges són reals! N'hi ha que tan sols són una extraordinària
materialització de la projecció d'algun "personatge real". Aquest
magnífic joc teatral serveix a l'autor per convidar-nos a reflexionar sobre
universals com la realitat, la veritat i la llibertat individuals enfront de
les necessitats col·lectives. L'espectacle que així descrit pot semblar un tant
pretenciós, troba el to adequat en l'acurada i brillant interpretació de tot
l'elenc.
