Le mouvement de l'air

Circ

informació obra


Escenografia:
Adrien Mondot, Claire Bardainne
Autoria:
Adrien Mondot, Claire Bardainne
Direcció:
Claire Bardainne
Coreografia:
Yan Raballand
Intèrprets:
Rémi Boissy, Farid-Ayelem Rahmouni, Maëlle Reymond, Greg Miller, Irene Bayó, Úrsula Aquilera, Patxi Loperena
Composició musical:
Jérémy Chartier
Interpretació musical:
Jérémy Chartier, Jordi Golmayo: bateria, David Bird: piano i cors, Maren Pérez: guitarra
Il·luminació:
David Debrinay, Extresound
Vestuari:
Marina Pujadas
So:
Extresound
Producció:
Adami, DICRéAM, Centre des Arts d’Enghien-les-Bains, Espace Jean Legendre
Sinopsi:

La màgia del món digital ens submergirà en un univers visual fascinador ple d'escenes sorprenents. L'habiten tres ballarins extraordinaris que juguen amb imatges impossibles mentre desafien la gravetat. 

Nova creació d'una companyia que l'any passat, amb les peces Hakanaï i Cinématique, ja va mostrar al públic barceloní les moltes possibilitats que ofereixen al món de l'escena les tecnologies digitals. Si ja aleshores feien petites incursions en el món del circ, ara hi tornen convertint els ballarins protagonistes en acròbates capaços de volar i travessar, així, un paisatge oníric recreat electrònicament i gairebé convertit en un personatge més. 

La coreografia acrobàtica que interpreten els ballarins, el món digital on estan submergits i els sons que els acompanyen conformen un llenguatge escènic únic i permeten als intèrprets establir noves relacions amb el temps i l'espai. En els espectacles d'aquesta companyia innovadora, les imatges surten de les pantalles i ocupen l'espai central de l'escenari, de la mateixa manera que els protagonistes de la peça vencen la gravetat i s’escapen sense esforç aparent de la força d'atracció de la Terra per recórrer l'escenari en totes les seves dimensions. Un espectacle de gran bellesa que conjuga l'art i la tecnologia i que no només fa volar la imaginació, sinó també els seus intèrprets.

Crítica: Le mouvement de l'air

11/07/2016

EL PODER DE LES ARTS DIGITALS

per Montse Otzet

L’any passat ja ens van fascinar amb Hakanaï i Cinématique i aquest any ho han tornat a fer amb les imatges de Le mouvement de l’air, un muntatge que convida tres intèrprets a bellugar-se per tots els racons de l’escenari, ja sigui lliscant per terra, dempeus (en posició estàtica o desplaçant-se), o, literalment, volant pels aires desafiant tota llei de gravetat.

Dos grans panels verticals i una plataforma blancs són els elements que acollen la projecció d’unes imatges oníriques que formen un món  en el qual els intèrprets queden immersos.

En l’obra no hi ha cap història ni fil narratiu. Durant una hora el que succeeix és un seguit d’imatges inconnexes que busquen un joc visual, fet que s’aconsegueix, i una connexió emocional, factor no tan reeixit. 

Els efectes visuals, obra d’Adrien Mondot, són veritablement d’impacte sigui quines siguin les formes projectades,  tant a base d’elements indesxifrables com objectes reconeguts. Uns exemples d’aquests  últims es poden trobar en uns quadrats petits que en allunyar-se es reconeixen  com a part d’una planxa metàl·lica; en uns punts lluminosos com part d’una constel·lació,  o uns fulls blans que volen per aquest l’espai tant lluminós com fictici.

Mentre que la creació d’efectes especials és enginyosa i poètica, no succeeix el mateix amb què fa referència a la coreografia que queda en un segon terme degut que el llenguatge del moviment no té la innovació de les imatges que provoquen uns videoprojectors.  El que sí que mereix un aplaudiment és el treball dels intèrprets i l’esforç que fan com a part d’un món oníric que en determinats moments queda desfasat.  

Un encert del muntatge és la música original i la interpretació que fa en directe Jérémy Chartier, impulsant un accent sensorial  a aquest univers suggestiu.