L'efecte

Teatre

informació obra


Direcció:
Carol López, Thomas Noone
Intèrprets:
Nausicaa Bonnín, Montse Germán, Pau Roca, Paul Berrondo
Escenografia:
Paula Bosch
Il·luminació:
Luis Martí
Vestuari:
Berta Riera
Composició musical:
Pablo Miranda
Assesoria de moviment:
Íngrid López Belmonte
Ajudantia de direcció:
Jan Vilanova
Producció:
Sixto Paz Produccions
Coreografia:
Thomas Noone
Sinopsi:

"Puc diferenciar perfectament qui sóc d’un efecte secundari."

A L’efecte, dos joves voluntaris es comprometen a participar en un assaig clínic d’un nou fàrmac antidepressiu que augmenta els nivells de dopamina a l’organisme. En sucumbir a la força gravitatòria de l'atracció i l'amor, però, posaran en entredit l’èxit de l’estudi.
Ara bé, què és l’amor? El resultat dels efectes químics d’una pastilla o un misteri que escapa a qualsevol comprensió?
En aquesta obra, Lucy Prebble, autora de la sèrie britànica Secret Diary of a Call Girl, fa una vibrant exploració teatral sobre el cervell humà, els límits de la medicina i la inevitabilitat de l’atracció física.

Crítica: L'efecte

08/02/2015

L'amor químic o la química de l'amor

per Iolanda G. Madariaga

L'efeccte (The Effect) de Lucy Prebble, va ser l'obra de teatre distingida per la crítica britànica el 2013. Ara arriba a la Sala Beckett de la mà de Carol López, amb la producció de Sixto Paz Produccions i formant part d'una nova experiència teatral -ja en la seva 2ª edició- que els seus creadors han anomenat la "Lliga de Teatre": una mena de competició entre equips d'espectadors amb la inefable ajuda d'una aplicació de mòbil. Lucy Prebble pertany a aquesta estirp de dramaturgs britànics que es mouen bé en el llenguatge cinematogràfic, el televisiu, el teatral i, darrerament, en el vídeojoc. Coneguda com a la creadora de la sèrie de televisió d'ITV Secret Diary of a Call Girl, Lucy Prebble és, abans que res, una creadora d'històries; unes històries que parlen de personatges actuals en la seva quotidianitat. Els protagonistes de L'efecte són dos joves -Connie/Nausica Bonnín i Tristan/Pau Roca- que es presenten "voluntaris" (es preveu una compensació econòmica!) per experimentar un nou fàrmac antidepressiu. Connie, novell en aquests tipus d'assaigs clínics, i Tristan que ha fet d'aquesta pràctica el seu modus vivendi, s'enamoren l'una de l'altre i l'altre de l'una irremissiblement. És l'efecte del medicament? Què hi ha "d'autèntic" i què de químic en aquesta relació? Els humans no som més que un tros de carbó altament organitzat? Carol López s'enfronta a aquest intel·ligent i divertit text amb les millors armes: quatre actors joves (alguns menys) però experimentats i amb reconeguda solvència i l'entusiasme de tot l'equip que traspua per tot el muntatge. Un muntatge modest i discret però que respon eficaç a les necessitats de la posta en escena. Només afegir que és un plaer retrobar Montse Germán en el paper de la "asèptica" i eficient Dra. James, que l'actriu ha sabut presentar amb tots els plecs i replecs que permet el seu personatge.  

Trivial