L'efecte

Teatre

informació obra


Direcció:
Carol López, Thomas Noone
Intèrprets:
Nausicaa Bonnín, Montse Germán, Pau Roca, Paul Berrondo
Escenografia:
Paula Bosch
Il·luminació:
Luis Martí
Vestuari:
Berta Riera
Composició musical:
Pablo Miranda
Assesoria de moviment:
Íngrid López Belmonte
Ajudantia de direcció:
Jan Vilanova
Producció:
Sixto Paz Produccions
Coreografia:
Thomas Noone
Sinopsi:

"Puc diferenciar perfectament qui sóc d’un efecte secundari."

A L’efecte, dos joves voluntaris es comprometen a participar en un assaig clínic d’un nou fàrmac antidepressiu que augmenta els nivells de dopamina a l’organisme. En sucumbir a la força gravitatòria de l'atracció i l'amor, però, posaran en entredit l’èxit de l’estudi.
Ara bé, què és l’amor? El resultat dels efectes químics d’una pastilla o un misteri que escapa a qualsevol comprensió?
En aquesta obra, Lucy Prebble, autora de la sèrie britànica Secret Diary of a Call Girl, fa una vibrant exploració teatral sobre el cervell humà, els límits de la medicina i la inevitabilitat de l’atracció física.

Crítica: L'efecte

12/02/2015

Un efecte poc controlat que busca una solució impossible i innecessària en la psiquiatria

per María José Ragué

Dues parelles en molt diferent situació professional i vital, estan experimentant amb un tractament psiquiàtric que permet ser "un mateix" i desenvolupar millor els sentiments envers l'altre. En un establiment sanitari, un noi i una noia estan internats fent la prova d'aquest procediment. La persona que els controla i el metge, que és el cap de l'experiment, semblen reproduir la situació....I no passa massa res. S'acaba l'experiment perquè el noi jove sembla tenir problemes (només ho sembla). 

La noia l'acull...No hi ha massa acció, no passa res, però el temps flueix fàcilment i la interpretació de Nausicaa Bonnín i Montser Germán, acompanyen amb força a Pau Roca i el sempre poderós Pol Berrondo.

He de dir que l'obra, la situació, l'argument, no té contingut...a mi, no m'ha interessat. Però no obstant, la presència d'uns actors amb força, sí que m'interessa, i segurament hi té molt a veure la direcció de Carol López, una directora que voldria recuperar per Catalunya. 

Es per mi un teatre senzill, però capaç de fer-nos passar una estona i de fer-nos reflexionar.No és prou, però no és poc.

Trivial