L'encarregat

informació obra



Autoria:
Harold Pinter
Direcció:
Xicu Masó
Intèrprets:
Carles Martínez, Albert Pérez, Marc Rodríguez
Traducció:
Ernest Riera i Arbussà
Escenografia:
Paco Azorín
Ajudantia de direcció:
Llàtzer Garcia
Producció:
Teatre Lliure
Sinopsi:

L'Aston convida en Davies a casa seva després d'haver discutit en un cafè i li ofereix quedar-s'hi temporalment, ja que no té ni diners, ni casa, ni papers. Ben aviat, però, es revelarà com un vell oportunista, parasitari i poc agradable, que es queixa de tot i és volgudament racista. En Mick, el germà de l'Aston i propietari de la casa, sembla irritat per la intrusió de Davies i el tracta asprament. L'Aston, llavors, proposa a en Davies que sigui l'encarregat de l'immoble.

Xicu Masó dirigeix la peça que va obrir les portes de l'èxit al dramaturg anglès Harold Pinter, Premi Nobel de Literatura 2005. Una obra ja clàssica que ens fa entrar de ple al 'teatre del desconcert'.

Finalista als Premi de la Crítica 2014 en la categoria de direcció (Xicu Masó).


Crítica: L'encarregat

24/03/2014

Carles Martínez, amb una contenció esborronadora, ens brinda una de les millors interpretacions de la temporada.

per Manuel Pérez i Muñoz

El teatre de Pinter sembla inspirar els creadors catalans. Si a principi de temporada ens quedàvem bocabadats amb la sensacional Terra de ningú dirigida per Xavier Albertí al TNC, ara un trio protagonista iguala o supera el magnífic treball de Josep Maria Pou i Lluís Homar del teatre de les Glòries.

En aquest cas, L'encarregat ens torna a servir una situació típicament pinteriana, a meitat camí entre el naturalisme i l'estranyament, on el diàleg es serveix d'un profund coneixement de l'ànima humana per desemmascar els jocs de poder, petites relacions de quotidianitat que són extrapolables a qualsevol ambient imaginable.

La direcció de Xicu Masó li troba el punt d'humor necessari al text i a les situacions, lubrifica els referents localitzant la trama a Barcelona i tempera un magnific trio protagonista: superb Marc Rodríguez, descomunal en tot el seu recorregut dramàtic Albert Pérez i sense paraules el treball de Carles Martínez, una de les més completes interpretacions vistes aquesta temporada, una contenció esborronadora que mereix tots els premis possibles.

Trivial