L'encarregat

informació obra



Autoria:
Harold Pinter
Direcció:
Xicu Masó
Intèrprets:
Carles Martínez, Albert Pérez, Marc Rodríguez
Traducció:
Ernest Riera i Arbussà
Escenografia:
Paco Azorín
Ajudant de direcció:
Llàtzer Garcia
Producció:
Teatre Lliure
Sinopsi:

L'Aston convida en Davies a casa seva després d'haver discutit en un cafè i li ofereix quedar-s'hi temporalment, ja que no té ni diners, ni casa, ni papers. Ben aviat, però, es revelarà com un vell oportunista, parasitari i poc agradable, que es queixa de tot i és volgudament racista. En Mick, el germà de l'Aston i propietari de la casa, sembla irritat per la intrusió de Davies i el tracta asprament. L'Aston, llavors, proposa a en Davies que sigui l'encarregat de l'immoble.

Xicu Masó dirigeix la peça que va obrir les portes de l'èxit al dramaturg anglès Harold Pinter, Premi Nobel de Literatura 2005. Una obra ja clàssica que ens fa entrar de ple al 'teatre del desconcert'.

Finalista als Premi de la Crítica 2014 en la categoria de direcció (Xicu Masó).


Crítica: L'encarregat

11/03/2014

UN altre èxit a l'Espai Lliure

per Toni Polo

Un altre èxit a l’Espai Lliure (Afterplay, Marry me a little,Vània...). Xico Masó dirigeix tres grandíssims actors en tres registres ben diferents per plasmar una qüestió (indigència, solitud, classisme…) per la qual sembla que no hagin passat els anys i és més vigent que mai. És un encert l’escenografia: un pis? un magatzem? ple d’objectes de drapaire, el lloc on viu un tipus ben estrany, Anton (Carles Martínez) ple de dèries i que dóna aixopluc a un indigent, Daunis, o Joncà, segons si triem el nom fals o el de veritat (Albert Pérez), entranyabilísim ancianet sense sostre acollonit pel que li pot esperar al carrer però –veurem- manipulador, no sabem si per mala llet o per mala sort en la vida. El Miki, germà de l’Anton (Marc Rodríguez), únic amb feina (té una furgo…) i propietari del local, vetlla pel que pugui fer el seu germà maniàtic i malaltís.

Funciona a les mil meravelles la química entre els personatges, l’atmosfera (aquell forat a la claraboia per un entra l’aire i la pluja, aquell munt de coses inútils…) i el guió per tancar una obra rodona que ens narra un drama fent-nos riure molt sovint i, sobretot, fent-nos pensar a tot el què ens están explicant, tot el que estem veient als carrers de qualsevol ciutat desenvolupada.


Trivial