L'encarregat

Teatre

informació obra


Autoria:
Harold Pinter
Direcció:
Xicu Masó
Intèrprets:
Carles Martínez, Albert Pérez, Marc Rodríguez
Traducció:
Ernest Riera i Arbussà
Escenografia:
Paco Azorín
Ajudantia de direcció:
Llàtzer Garcia
Producció:
Teatre Lliure
Sinopsi:

L'Aston convida en Davies a casa seva després d'haver discutit en un cafè i li ofereix quedar-s'hi temporalment, ja que no té ni diners, ni casa, ni papers. Ben aviat, però, es revelarà com un vell oportunista, parasitari i poc agradable, que es queixa de tot i és volgudament racista. En Mick, el germà de l'Aston i propietari de la casa, sembla irritat per la intrusió de Davies i el tracta asprament. L'Aston, llavors, proposa a en Davies que sigui l'encarregat de l'immoble.

Xicu Masó dirigeix la peça que va obrir les portes de l'èxit al dramaturg anglès Harold Pinter, Premi Nobel de Literatura 2005. Una obra ja clàssica que ens fa entrar de ple al 'teatre del desconcert'.

Finalista als Premi de la Crítica 2014 en la categoria de direcció (Xicu Masó).


Crítica: L'encarregat

23/02/2014

Trobar l'equilibri entre l'absurd i l'esperpent

per Jordi Bordes

Un indigent que, als pocs mesos de ser acollit generosament en un habitacle, lluita per fer-se'n l'amo i expulsar aquell que el va atendre. Un amfitrió que li agrada enrocar-se amb les mateixes rèpliques, amb l'intent de posar l'endoll a la torradora, que amaga un trauma que l'ha ferit per sempre i que no accepta canviar les seves normes perquè el farà perdre el Nord. Un germà petit generós que es cansa de la lentitud i bonhòmia del seu germà gran. Que apareix desconfiat, com embogit, i que per moments sembla canviar de camisa quasi per trencar amb el tedi. Aquests són els personatges amb els que Harold Pinter construeix un conte fosc per retratar la condició humana: tant ambiciosa com covarda, tant generosa com ingènua, tant insultant com exigent a què se'l respecti.

El treball dels actors amb la direcció de Xicu Masó és molt bonic, mesurat. Permet que respirin els personatges sense que decaiguin en caricatures, ni en uns éssers massa estranys. Evoquen una sensibilitat que genera empatia. Tots i cada un d'ells, tot i les seves manies i paraulotes i actituds qüestionables. En el fons, tots són (som) fràgils. No s'ho perdin. I pensin que el retrat és de fa 44 anys. No hem canviat gens.

Trivial