Els nostres joves ja han abandonat el niu i s’aventuren a la vida i a la ciutat. Tenen les ales ben esteses i volen anar lluny. Tenen el desig lligat al cos i volen fer-se un lloc al món. El vent bufa fort i han de decidir en quina direcció volen anar. Han d'esperar que la tempesta es calmi o han de prendre el risc d’enlairar-se? Espectacle itinerant de dansa i teatre diürn per a tots els públics que posa en escena els primers passos dels joves en el vast món d’allà fora.
Joves. Joves imperfectes, plens de ganes i motivació però amb un camí immens per recórrer. Joves conscients de les seves limitacions però també dels seus valors. Joves plens de dubtes, d’incerteses i també de ganes de prosperar, de somiar, d’intentar-ho, de deixar-se portar i de continuar, sempre endavant –com si hi hagués més opcions!- . Joves que es mouen a cavall entre els records tendres de la infantesa i l’enfrontament amb el món adult, amb la necessitat de guanyar-se la vida i de ser independents, amb les aterridores xifres d’atur juvenil i amb la incongruència de necessitar experiència laboral per poder obtenir-la.
Tot això és el que reflexa la segona part de la bilogia Immortels creada per la companyia francesa Adhok. Si a Le nid, la primera entrega, representen la infantesa i el procés natural de sortir del niu, L’envol (l’enlairament) és un espectacle itinerant i de carrer en el que el mateix grup de joves expressen de forma humorística i poètica la seva situació, enfrontant-se a un món que no els hi ho posa fàcil. Veiem com assisteixen a una entrevista de feina, com intenten lligar de forma més o menys exitosa, com s’enfronten a uns adults (als que només escoltem) que els ofeguen a preguntes, que pretenen que es defineixin, que es posicionin de forma definitiva.
Els creadors Doriane Moretus i Patrick Dordoigne compten amb una companyia magnífica d’actors joves i vitals, que fan l’impossible per fer-se entendre des de la naturalitat, amb un xampurrejat castellà i tota l’expressivitat possible. El resultat és un espectacle tendre, amè, commovedor i que ens interpel·la profundament. Un retrat de la joventut, d’un espai vital en el que intentem crear-nos a nosaltres mateixos, en el que caminen per un recorregut agredolç adaptant-nos com podem i en el que l’única cosa que sabem segura és que, d’aquí a deu anys, ens seguirem preguntant com serà la nostra vida deu anys després.