Les criades. Do Wan Im

Teatre | Nous formats

informació obra



Companyia:
Sadari Movement Laboratory
Producció:
AsiaNow Productions, Doosan Art Center
Autor:
Jean Genet
Direcció:
Do Wan Im
Dramatúrgia:
Kyu Choi
Intèrprets:
Mee-Ryeong Kim, Eun-Young Joung, Eun-Ju Lee
Escenografia:
Jung-Joo Yun
Vestuari:
Joo-Hee Lee
Il·luminació:
Sang-Keun Lee
So:
Matthias Eiran
Vídeo:
direcció visual Jang-Yeon Kim
Sinopsi:

Una innovadora companyia coreana que ha obtingut el reconeixement internacional amb un teatre físic i basat en els objectes, porta a escena una de les peces més conegudes de Genet... amb un armari com a protagonista afegit.

El 1998, quan va tornar d’estudiar a França amb Jacques LeCoq, el director Do Wan Im va fundar el Sadari Movement Laboratory, una companyia entestada a assajar nous llenguatges teatrals. El col·lectiu s’ha guanyat el respecte de l’escena de mig món amb propostes com un aplaudit Woyzeck o com aquesta versió de l’obra escrita el 1947 per Genet, on s’utilitzen videoprojeccions i un disseny de so clarament innovador. La història de les dues minyones que odien la dona que serveixen però que alhora es vesteixen amb la seva roba, la imiten i fantasiegen convertir-se en ella, esdevé en mans del Sadari Movement Laboratory una mostra imponent de teatre físic en què, a més, una peça del mobiliari té un paper fonamental. Es tracta d’un gran armari de fusta que, en aquest joc de dualitats entre el jo i els altres, entre la realitat i la ficció, esdevé un espai psicològic compartit entre minyones i mestressa.

Crítica: Les criades. Do Wan Im

06/07/2014

Al fons de l'armari

per Iolanda G. Madariaga

Una joia de luxe és aquesta versió de Les bonnes (1947) de Jean Genet procedent de Corea del Sud. Una versió que sense reproduir el text paraula a paraula, és manté fidel a la idea que hom té de l'obra més  representada de Genet. Les criades del Sadari Movemant Laboratory és un espectacle fosc en el sentit simbòlic i també en el literal. Fosc, no pas poc il·luminat! perquè la il·luminació és un treball de delicadesa preciocista. Com ho són també el disseny de so i el de vestuari.  L'escenografia és la clau de la concepció mateixa de l'espectacle: un armari presideix l'escena i és el nucli de la representació. L'armari se'ns ofereix en diferents perspectives: una mena de tàlem que mostra i oculta, i es torna teatre de titelles. És l'espai escènic privilegiat: un espai real i simbòlic alhora. Les actrius esdevenen supramarionetes (E.G.Craig) degudament "ninotitzades" per la caracterització i el vestuari. Els objectes prenen vida i és difícil discernir on comença i acaba el personatge. El joc dramàtic de les minyones interpretant l'altra, pren una dimensió grotesca no exempta de lirisme. Distorsions en la música, en les imatges reproduïdes en unes pantalles translúcides que combinen imatges enregistrades i preses directes, distorsions en la veu, en el temps...  I entre l'esperpent i l'oníric s'escola un finíssim humor tan ingenu com cruel, un humor que ens captiva i ens deixa bocabadats. Una versió essencial de Les Criades d'una meravellosa qualitat plàstica.