Les criades. Do Wan Im

Teatre | Nous formats

informació obra


Companyia:
Sadari Movement Laboratory
Producció:
AsiaNow Productions, Doosan Art Center
Autoria:
Jean Genet
Direcció:
Do Wan Im
Dramatúrgia:
Kyu Choi
Intèrprets:
Mee-Ryeong Kim, Eun-Young Joung, Eun-Ju Lee
Escenografia:
Jung-Joo Yun
Vestuari:
Joo-Hee Lee
Il·luminació:
Sang-Keun Lee
So:
Matthias Eiran
Vídeo:
direcció visual Jang-Yeon Kim
Sinopsi:

Una innovadora companyia coreana que ha obtingut el reconeixement internacional amb un teatre físic i basat en els objectes, porta a escena una de les peces més conegudes de Genet... amb un armari com a protagonista afegit.

El 1998, quan va tornar d’estudiar a França amb Jacques LeCoq, el director Do Wan Im va fundar el Sadari Movement Laboratory, una companyia entestada a assajar nous llenguatges teatrals. El col·lectiu s’ha guanyat el respecte de l’escena de mig món amb propostes com un aplaudit Woyzeck o com aquesta versió de l’obra escrita el 1947 per Genet, on s’utilitzen videoprojeccions i un disseny de so clarament innovador. La història de les dues minyones que odien la dona que serveixen però que alhora es vesteixen amb la seva roba, la imiten i fantasiegen convertir-se en ella, esdevé en mans del Sadari Movement Laboratory una mostra imponent de teatre físic en què, a més, una peça del mobiliari té un paper fonamental. Es tracta d’un gran armari de fusta que, en aquest joc de dualitats entre el jo i els altres, entre la realitat i la ficció, esdevé un espai psicològic compartit entre minyones i mestressa.

Crítica: Les criades. Do Wan Im

06/07/2014

Muñecas diabólicas

per Juan Carlos Olivares

Jean Genet perfora tanto en la condición humana que extrae una oscuridad tan universal que incluso la comprenden e interpretan perfectamente en el Lejano Oriente, en Corea del Sur. La perversidad sin rebajas morales que supura Las criadas se palpa en la adaptación del Sadari Movement Laboratory desde la primera imagen que surge de un enorme armario tumbado. Ahí está la señora, como una de esas muñecas-figurines que viajaban en el siglo XIX por el mundo civilizado, asistida por sus criadas. Dos gotas de agua de maldad que se desnudan para mostrar sus cuerpos artificiales de muñecas diabólicas. Movimientos de autómatas que recuerdan a la agilidad mecánica de las películas de animación con la técnica del stop-motion. La atmósfera grotesca –cercana al terror– encaja con la estética de las producciones turbadoras de los Quay Brothers. Otro acierto internacional del Grec.