Encomiable iniciativa i esforç de la Companyia Lazzigags per portar a l´escenari la novel.la d´aventures fantàstiques, Les histories naturals, escrita el 1960 I traduïda a més de vint idiomes. En aquesta obra l´autor Joan Perucho recull una llegenda del poble tarragoní de Pratdip, protagonitzada per un vampir que atomitzava la vila, i la situa el 1840, amb rerefons de la segona guerra carlista. La historia es centra en el viatge iniciàtic del jove i brillant científic Antoni de Montpalau, a la recerca d´un cavaller, Onofre de Dip, transformat en un vampir que te atemorida la població de la vila tarragonina de Pratdip (llegenda local). Amb ell va la seva cosina, Isadora de Novau, que es una improbable capitana de fragata de l´exercit isabelí (a l´obra el capità de fragata i acompanyant es un amic, Isidre Novau i el cotxer Amadeu). En aquest viatge i amb l´ajut de la irònica companyia de la seva cosina, el protagonista supera el seu racionalisme dogmàtic, limitador de l´existència, i es deixa portar per l´emoció i la intuïció. Finalment es troba cara a cara amb al vampir, que desprès d´una ferotge lluita li demana que li doni mort per passar d´una angoixosa vida de no-mort a una alliberadora mort. Antoni de Montpalau trobarà el premi al seu heroisme amb el retrobament de les emocions i l´amor d´una jove tarragonina.
L´autor barrejava amb un clar virtuosisme lingüístic, la novel.la d´aventures, amb tocs fantàstics, gòtics i romàntics, amb les llegendes de la zona i el llibre de viatges per la Catalunya rural de l´època i dins d´un fons de novel.la històrica. Tot tractat amb força ironia i humor.
En la seva translació escènica, realitzada per la dramaturga Silvia Navarro, hi pesa, a la meva forma de veure la part històrica. Li dona una rellevància quasi mítica al general carlista Cabrera, personatge històric, que no va ser precisament una persona modèlica, com més endavant veure´m. Això permet col·locar musicalment temes engrescadors, però destorbà una mica la historia principal que és la del científic a la recerca del vampir i el seu viatge. També noto a faltar molta més ironia i crítica als dogmes, be siguin científics o ideològics i una clara crítica a la guerra.
El muntatge es ric, amb deu actors-actrius i tres músics en escena, amb una escenografia oberta d´Eloi Linuesa reforçada per audiovisuals, un vestuari d´època de Núria Milà, reforçat per la música de Marc Sambola i amb una bona direcció de Miquel Agell, autor també d eles lleteres de les cançons. En escena destaquen dos actors de volada com Ester Bartomeu, impecable, i Xavier Duch, i al seu costat una jove però ja contrastada companyia, de la que destaquen Ferran Rull (com Antoni de Montpalau) i Eloi Gòmez (com Onofre de Dip, el vampir), i amb ells Albeni Aranda (com Isadora Novau, la cosina), Anna Herebia (com la seductora Agnès d´Urpi), Claudia Codony, Carla Pueyo, Eduard Hidalgo i Gerard Rodriguez.
Companyia Lazzigags
Creada el 1999, per Miquel Agell i Lidia Linuesa, es també productora i escola de teatre amb seu al barri de Sants. El seu nom combina la paraula italiana lazzo, plural lazzi, que prove de la Commedia dell´Arte i vol dir broma, amb el seu equivalent anglès, gags. Des del seu muntatge inicial, la revisió del Supertot, de Benet i Jornet, ha realitzat destacats muntatges dirigits a públic familiar (Pippi Langstrump i la senyra Lindgren-2005, Sherlock Holmes i el club dels Pel-rojos-2007), a public jove (Reacció-2010, sobre l´acòs escolar i La importancia de ser Frank-2011, On vas Holly Hays?-2015, el despertar a l´amor) i adults (els musicals Ojos verdes-2007, El projecte dels bojos-2011, La llaman copla-2013, co-produccions amb la compañía La Barni i Tercets, basta en tres peces curtes de Joan Oliver-2018). www.lazzigags.cat
Joan Perucho (1920-2003)
Escriptor, poeta, articulista i crític d´art, tasques que compaginava amb la seva professió de jutge. Va escriure indistintament amb català i castella i va cultivar diverses gèneres amb predilecció per la novel.la fantàstica i libres de viatge. Ha estat traduït a molts idiomes.
Les in-civils guerres entre lliberals i carlistes.
Las guerres carlistes, al llarg del convuls segle XIX, van ser lluites pel poder entre dos faccions dels Borbons. A la mort de Fernando VII (1784-1833), la seva esposa, Mª Cristina de Borbón (1806-1878), la reina regenta, seguint el desig del seu marit, va deixar heretera la seva filla, recent nascuda, Mª Isabel Luisa de Borbón-Isabel II (1830-1904). Aquest fet no va ser acceptat pel germà de Fernando VII i oncle de lsabel, Carlos Maria Isidro de Borbón (1788-1855), que ja havia intentat acceder al tron durant l´agonia del seu germà. Va ser un seguit d´alçaments i revoltes i tres guerres (1833-1840, 1846-1849 i 1872-1876), que van tenyir Espanya, de sang i continus abusos, per part d´uns i d´altres dels contendents.
Las cendres mai es van apagar i cal recordar que els carlistes, tot i que molt reduits, es van unir de forma immediata a l´alçament contra la Segona República, i van formar part de les tropes del general Franco.
Els carlistes predicaven una monarquia tradicional i absolutista, al crit de Dios, Patria y Rey, defensaven tots els drets de la Església Catòlica i la defensa dels Privilegis forals. Per contra els Liberales o Isabelinos, defensaven una monarquia constitucional, exigien reformes i defensaven un govern parlamentari.
El general Cabrera
Ramón Cabrera Tortosa (1806-1677), també conegut com el tigre del Maestrazgo, va ser un dels generals més destacats dels carlistes i va participar en la primera i en la segona guerra, desprès de la que es va a ver d´exiliar a Anglaterra on va contraure matrimoni amb una rica heretera anglesa. Des d´allí va seguir finançant la causa carlista, fins el 1875 van canviar de bàndol, va criticar la doctrina carlista. i va reconèixer al rei Alfonso XII, que pel seu servei el va premiar retornant-li la categoria de general i els seus títols nobiliaris. Cabrera però no va tornar a Espanya i va morir dos anys més tard a Anglaterra. En les seves campanyes hi han diferents moments en els que va exhibir una especial crueltat i va signar moltes execucions. Com es pot comprovar no es un personatge especialment modèlic. Al muntatge, se li dona una aureola heroica, així com el moviment carlista, amb un final amable, que poc ajuda a saber d´un personatge que va viure amb moltes més ombres que llums i responsable de múltiples assassinats.
Text: ferranbaile@gmail.com
