Les històries naturals

informació obra



Direcció Musical:
Marc Sambola
Composició musical:
Marc Sambola
Autoria:
Silvia Navarro
Direcció:
Miquel Agell
Intèrprets:
Xavi Duch, Ester Bartomeu, Eloi Gómez, Carla Pueyo, Eduard Hidalgo, Eloi Gómez, Clàudia Codony, Albeni Aranda
Coreografia:
Montse Colomé
Sinopsi:

Antoni de Montpalau a la recerca d’un vampir. Un viatge des del cor de les tenebres, als sentiments més profunds del cor.

1840.

Antoni de Montpalau, reputat científic naturalista de la burgesia barcelonina, es veurà empès a resoldre el misteri de les morts que assoten al poble de Pratdip i s’atribueixen al sanguinari vampir Onofre de Dip. Ajudat per la seva cosina, la capitana de la marina, Isadora Novau i per la jove i valenta Agnès d’Urpí, els ferms principis racionalistes de Montpalau començaran a esquerdar-se.

Basada en la novel·la d’aventures vampíriques de Joan Perucho, aquesta adaptació posa el focus en el viatge iniciàtic de l’heroi Antoni de Montpalau i el descobriment d'un món que creia impossible.

Crítica: Les històries naturals

31/05/2022

Un vampir nostrat (i real) en format musical

per Josep Maria Viaplana

Vist el divendres, 27 de maig de 2022 al Teatre Condal de Barcelona.

Basat en la novel·la homònima de Joan Perucho, 'Les històries naturals' prenen com a referència els convulsos temps de les Guerres Carlistes a Catalunya. El nostre protagonista, un científic d'idees liberals, surt des de Barcelona cap a Pratdip*, per tal d'investigar un seguit de misterioses morts, a causa del 'Dip', un ésser monstruós que mossega el coll de les seves víctimes per a deixar-les sense sang, mortes o greument malaltes. Es, casualment, el cas del General Cabrera, cap de les tropes carlistes, que arriba a la població en un lamentable estat, després de que les seves tropes la conquereixin.

No cal ser molt agut per a entendre que es tracta d'una versió casolana del Dràcula, ambientada al nostre país i en èpoques on racionalitat i superstició lluitaven per donar explicació a tota mena de fenòmens inexplicables. I una mica més, per a deduir que el nom del poble de Pratdip, prové, precisament, d'aquest ésser misteriós, que consta a les reals històries populars del lloc.

Una trama que l'adaptadora i el director han hagut de treballar a fons per a fer-ne un argument fàcilment comprensible, i en ocasions captivador, amb ingredients tan efectius (i clarament volguts per dotar-lo d'interès), com la guerra, els misteris esotèrics i l'amor. I de fet, l'interès es manté prou bé i el que en un principi pot semblar una història previsible, va prenent forma i interès, però sense assolir massa volada.

Les cançons (la lletra de les quals també és del director), la interpretació correcta de la majoria dels intervinents i una posada en escena senzilla però entenedora, fan transcórrer la hora i mitja llarga sense cap davallada de l'interès. Entre l'elenc, dos actors els quals ja he parlat molt bé anteriorment, Eloi Gómez (2 cops) i Xavier Duch, i dues de les actrius: una Ester Bartomeu força eficaç i expressiva en tots els seus papers, i l'Anna Herebia, també de molt bon nivell. Per descomptat, tots canten força bé, cosa que ajuda i molt.

Un espectacle no del tot reeixit (amb algun problema amb el so, amb el que això significa per a un musical) però amb una proposta inusual i uns resultats prou dignes com per a ocupar un teatre al Paral·lel barceloní, i la seguretat de que té marge per a créixer i sortir de gira.