L'habitació del costat

informació obra



Direcció:
Julio Manrique
Intèrprets:
Pol López, Ivan Benet, Carlota Olcina , Mireia Aixalà, Xavi Ricart, Alba Florejachs, Adeline Flaun
Escenografia:
Alejandro Andújar
Il·luminació:
Jaume Ventura
So:
Damien Bazin
Composició musical:
Carles Pedragosa
Producció:
La Brutal, La Villarroel
Sinopsi:

Segona meitat del segle XIX, als afores de Nova York, durant l’anomenada “època victoriana”.
Un metge fascinat pel progrés científic i tecnològic, el doctor Givings, experimenta amb l’ús d’un insòlit aparell elèctric que hauria de servir per curar tot tipus de disfuncions i neurosis de naturalesa sexual: un vibrador (en la seva versió més primitiva).
Mentrestant, la seva jove i vital esposa, la senyora Givings, està patint serioses dificultats per alletar i alimentar convenientment el nadó d’ambdós, cosa que la té molt preocupada. I, alhora, experimenta una creixent curiositat respecte a les extravagants teràpies que el seu marit, amb el màxim secret, practica a l’habitació del costat...

Crítica: L'habitació del costat

29/01/2019

Els avenços de la ciència

per Núria Sàbat

Que el descobriment de l’electricitat va capgirar el món i la vida quotidiana és un fet tan conegut com innegable. Les seves aplicacions van facilitar múltiples tasques i van fer possible materialitzar invents fins aleshores inimaginables. I si no que ho preguntin a les pacients del Dr. Givins (Ivan Benet), fervents defensores d’aquest curiós aparell que sense contraindicacions ni efectes secundaris –llevat d’un cert risc d’addicció– és capaç de guarir el trastorn que pateixen: histèria femenina! La majoria de les afectades són dones casades, gairebé totes de bona família, entre les quals hi ha la mateixa esposa del doctor, que Ivan Benet revesteix d’aquesta barreja de científic racional i home sensible, però fill del seu temps, que malgrat ser metge denota certes mancances sobre la fisiologia femenina, si bé i contràriament a molts altres, està disposat a superar-les. Al seu costat una esposa jove i alegre a qui el naixement del seu primer fill li suposaran els primers neguits interpretada per Carlota Olcina, pura explosió de vitalitat i d’energia capaç de provocar el somriure, la riallada o l’emoció més sentida. I ben a prop, la seva nova amiga, la senyora Daldry (Mireia Aixalà). La parella Olcina - Aixalà formen un duet sensacional i a elles es deuen –juntament amb Adeline Flaun – alguns dels millors moments de l’obra. Alba Florejachs, l’abnegada i discreta llevadora completa el quadre femení d’aquesta proposta centrada en les dones, mentre que Xavi Ricart i Pol López són uns més que bons “complements” d’una història ben plantejada i realitzada en què, juntament amb el treball interpretatiu, destaquen l’escenografia, el vestuari, la il·luminació i la composició musical de Carles Pedragosa. 

Escrita per una de les escriptores revelació de l’actual dramatúrgia nord-americana, Sarah Ruhl, In the next room (or the vibrator play) gira a l’entorn d’un tema considerat tabú pràcticament fins avui com és l’orgasme femení -que és el que dona peu al vessant més còmic– però també parla –i en certa manera denúncia- la condició de les dones en una època concreta que en segons quins aspectes i països encara és vigent.

La mirada de Julio Manrique, des de la direcció, bascula entre la comèdia i el drama –tot i que incideix més en la primera– per tal de evidenciar que l’amabilitat no és sinònim de la banalitat. 

Trivial