L'habitació del costat

Teatre

informació obra


Direcció:
Julio Manrique
Intèrprets:
Pol López, Ivan Benet, Carlota Olcina , Mireia Aixalà, Xavi Ricart, Alba Florejachs, Adeline Flaun
Escenografia:
Alejandro Andújar
Il·luminació:
Jaume Ventura
So:
Damien Bazin
Composició musical:
Carles Pedragosa
Producció:
La Brutal, La Villarroel
Sinopsi:

Segona meitat del segle XIX, als afores de Nova York, durant l’anomenada “època victoriana”.
Un metge fascinat pel progrés científic i tecnològic, el doctor Givings, experimenta amb l’ús d’un insòlit aparell elèctric que hauria de servir per curar tot tipus de disfuncions i neurosis de naturalesa sexual: un vibrador (en la seva versió més primitiva).
Mentrestant, la seva jove i vital esposa, la senyora Givings, està patint serioses dificultats per alletar i alimentar convenientment el nadó d’ambdós, cosa que la té molt preocupada. I, alhora, experimenta una creixent curiositat respecte a les extravagants teràpies que el seu marit, amb el màxim secret, practica a l’habitació del costat...

Crítica: L'habitació del costat

24/11/2018

Una comèdia vibrant

per Francesc Massip

Un eixam septenari d'intèrprets dóna vida i fulgor a una insòlita peça de Sarah Ruhl que dibuixa una burgesia nordamericana de l'últim quart del segle XIX, amb unes senyores encotillades per rígides convencions socials i per la tirania secular de la trona, on tronava una predicació devastadora (catòlica o protestant), sempre disposada a emmanillar l'esperit dels seus fidels, preferentment dones. Tot plegat ha fet que les ànimes de càntir mai no hagin conegut l'orgasme o l'onanisme fins que l'invent d'Edison i el seu ús terapèutic miraculós els ho desvetlla, amb el concurs de la governanta afroamericana que els obre decisivament els ulls. El tractament científic de l'histerisme amb enginys elèctrics posa en qüestió els fonaments de les seves creences i conviccions mentre exhibeix la ignorància fomentada per la Contrareforma front als sabers ben precisos que s'expressaven al Speculum al foderi (s. XIV), un autèntic tractat de sexologia, el primer en llengua romànica (en català, vés per on!), que descriu per la menuda tot el que cal saber sobre el coit i el clímax, el desig i el semen femení, així com la utilitat del "gedomasí" o consolador, estri de pell importat del Pròxim Orient. Són primícies poc conegudes que evidencien una edat mitjana molt més agosarada del que hom s'imagina.

Tornant a la comèdia, Ruhl hi aboca diàlegs vibrants, hilarants, sobreixits d'humor, i Julio Manrique els fa glopejar en boca d'unes interpetacions d'úpa: espaterrants Carlota Olina i Mireia AIxalà (les senyores amb pruïges), esposa i pacient respectivament del metge/inventor, esplèndid Ivan Benet; Alba Florejachs la infermera conca que també experimentarà el còmplice tremolor; Pol López, un artista febril que s'enamora de la dida, exquisida Adeline Flaun.... Repartiment de luxe per a un "Joc del vibrador" (com resa el títol original) molt estimulant i divertit.


Trivial