Libèl·lula

Familiar

informació obra


Intèrprets:
Toti Toronell
Producció:
Cia. Toti Toronell
Autoria:
Friedrich von Schiller
Adaptació:
Sergi Belbel
Sinopsi:

A les fires, la música de carilló s'ha substituït per la música electrònica i les tires de bombetes per les làmpades de led. Malgrat tot, Libel·lula, segueix impertorbable. Un petit teatret de fira que es resisteix a perdre la seva essència de circ de les meravelles, de les coses fetes a mà.

Espectacle finalista al Premi de la Crítica espectacle familiar 2016

Crítica: Libèl·lula

02/05/2016

La poètica dels antics teatrets

per Núria Cañamares

Proliferen les propostes escèniques que tenen lloc en espais singulars, no convencionals... únics. El clown Toti Toronell n’ha creat un “a mida” artesanalment per donar vida al Libel·lula, el petit teatret de fira, farcit de detalls i altres curiositats, que s’aixopluga dins una magnífica carpa de circ vermella. L’escenografia li ha valgut el Drac d’Or en aquesta categoria dels premis que atorga la Fira de Teatre de Titelles de Lleida i que són deliberats per un jurat professional.

Toronell se les arranja tot sol per fer-lo funcionar (no compta ni amb un tècnic!). Bé, l’ajuden puntualment un autòmat i alguns espectadors que ell mateix convida a participar. Vesteix amb un tratge dels d’abans i unes immenses sabates amb possibilitats de claqué que explota agradablement. Des de l’acollida a les portes de la carpa, fins al final de la funció, evidencia que és un bon sapastre... i molt bona persona.

La dramatúrgia va poc més enllà de la representació que es desenvolupa al Libel·lula, mostrant-nos la manera de ser i fer del personatge, però amb això en té suficient per sostenir el muntatge. Ja es veu a venir –i per això no pequem de filtració– que en algun moment o altre premerà aquell botó on hi diu “no tocar fins al final” (el misteri és quan i què passarà!) i que no tot sortirà com estava previst, però se les empesca per oferir el millor a un públic que no para de riure per més coneguts o essencialment quotidians que siguin els números. Escenes com aquestes només s’aconsegueixen quan es conceben des de la simplicitat i es resolen amb la gràcia i el talent de qui domina el terreny i sap arreplegar amb astúcia les espontaneïtats que brinda l’espectador –beneïda sigui la innocència dels petits i la vergonya dels més grans!

Per la poètica que desprèn el Libel·lula, la tendresa del clown i el valor per les coses més senzilles (des dels materials, als personatges i les situacions), Toronell es posa el públic a la seva enorme butxaca. L’espectacle tot just s’ha estrenat a la Fira de Titelles i encara pot ajustar certs instants que tobogantegen, però ho té tot de cara per créixer i mantenir-se al capdamunt.