Link Link Circus

Teatre

informació obra


Direcció:
Isabella Rossellini
Intèrprets:
Isabella Rossellini, Schuyler Beeman, Minnie / Darcy
Escenografia:
Rick Gilbert, Andy Byers
Il·luminació:
Alberto Rodríguez
Composició musical:
Andy Byers
Vídeo:
Andy Smetanka, Courtney Pure, Stacey Foster
So:
Stacey Foster
Autoria:
Miguel de Cervantes
Dramatúrgia:
Frederic Roda
Sinopsi:

Després de l'èxit internacional de l'espectacle 'Green Porno' ('Bestiaire d’amour') basat en la serie de vídeos produïts pel Sundance Channel, Isabella Rossellini presenta el seu nou “one woman show” 'Link Link Circus' en primícia (estrena mundial) al Teatre Akadèmia. 

Un monòleg inspirat en el món animal, basant-se en dades científiques però amb una visió còmica. En aquesta ocasió, a l'escenari amb Rossellini, trobarem al seu gos 'Pan', excepcional intèrpret ocasional, que representarà a altres animals convertint 'Link Link' en un petit circ.

Crítica: Link Link Circus

15/03/2018

Un espectacle simpàtic

per Pep Vila

Potser s'esperava més d'aquesta premiere mundial, tot i que l'espectacle no decepciona. Deixem ben clar que "Link Link Circus" no és una obra de teatre i sí un "divertimento" simpàtic d'aquesta gran actriu que en determinats moments sí demostra el seu gran talent.

Es tracta d'una classe magistral de la professora (o científica) Rossellini sobre la relació entre els animals i els humans, demostrant que, a través de les conclusions de diverses investigacions, hi ha una certa continuïtat entre el comportament humà i l'animal, vaja que som bastant iguals...

Per tant, en molts moments, tenint en compte la seriositat amb què l'actriu es prèn la ciència, i tenint en compte la seva gran afició pels animals (repeteix un parell de vegades que té una granja de pollastres), dóna la sensció que estem al claustre de la universitat assistint a una sessió cum laude de l'actriu. També, tot s'ha de dir, dóna la sensació que a la Rossellini li ha vingut de gust fer una raresa així i ha trobat els mitjans peer fer.la.

I cóm s'il.lustra tot això?  doncs, amb la paraula, la gestualitat i la intervenció d'un gos molt mono, Pan, que fa les delícies del públic: fa tot el que li diuen, fins i tot ballar, i al qual disfressen també de tota mena d'animals. I ell, tan content. L'espectacle també va acompanyat de videos de la Rossellini parlant d'animals, ella tanmateix disfressada, i a l'escenari hi han unes figures acartronades que cobraran vida en forma de Darwin o Descartes.

Hi ha un bon sentit del ritme i sobretot, en molts moments (i sens dubte el més agraït), un bon sentit del humor per part de l'actriu, que en algunes ocasions deixa de donar la "master class" per donar mostres del seu gran talent artístic: vestida amb una xaqueta vermella, amb molta classe, canta i balla i torna a recordar en molts moments la seva mare, però això ho haurà sentit milions de vegades. L'espectador agraeix infinitament aquests moments i aleshores sí s'adona que té al davant la filla d'Ingrid Bergman i Roberto Rossellini, o la que va ser dona d'Scorsese o Lynch, o la protagonista de "Vellut blau" o...

Tot plegat, qui vulgui veure una obra de teatre de la Rossellini , sortirà decebut; però a canvi, veurà un experiment curiòs a mig camí entre el circ, les titelles, el vodevil, i passarà una estona agradable, tot delectant.se amb qui té al davant.