Potser s'esperava més d'aquesta premiere mundial, tot i que l'espectacle no decepciona. Deixem ben clar que "Link Link Circus" no és una obra de teatre i sí un "divertimento" simpàtic d'aquesta gran actriu que en determinats moments sí demostra el seu gran talent.
Es tracta d'una classe magistral de la professora (o científica) Rossellini sobre la relació entre els animals i els humans, demostrant que, a través de les conclusions de diverses investigacions, hi ha una certa continuïtat entre el comportament humà i l'animal, vaja que som bastant iguals...
Per tant, en molts moments, tenint en compte la seriositat amb què l'actriu es prèn la ciència, i tenint en compte la seva gran afició pels animals (repeteix un parell de vegades que té una granja de pollastres), dóna la sensció que estem al claustre de la universitat assistint a una sessió cum laude de l'actriu. També, tot s'ha de dir, dóna la sensació que a la Rossellini li ha vingut de gust fer una raresa així i ha trobat els mitjans peer fer.la.
I cóm s'il.lustra tot això? doncs, amb la paraula, la gestualitat i la intervenció d'un gos molt mono, Pan, que fa les delícies del públic: fa tot el que li diuen, fins i tot ballar, i al qual disfressen també de tota mena d'animals. I ell, tan content. L'espectacle també va acompanyat de videos de la Rossellini parlant d'animals, ella tanmateix disfressada, i a l'escenari hi han unes figures acartronades que cobraran vida en forma de Darwin o Descartes.
Hi ha un bon sentit del ritme i sobretot, en molts moments (i sens dubte el més agraït), un bon sentit del humor per part de l'actriu, que en algunes ocasions deixa de donar la "master class" per donar mostres del seu gran talent artístic: vestida amb una xaqueta vermella, amb molta classe, canta i balla i torna a recordar en molts moments la seva mare, però això ho haurà sentit milions de vegades. L'espectador agraeix infinitament aquests moments i aleshores sí s'adona que té al davant la filla d'Ingrid Bergman i Roberto Rossellini, o la que va ser dona d'Scorsese o Lynch, o la protagonista de "Vellut blau" o...
Tot plegat, qui vulgui veure una obra de teatre de la Rossellini , sortirà decebut; però a canvi, veurà un experiment curiòs a mig camí entre el circ, les titelles, el vodevil, i passarà una estona agradable, tot delectant.se amb qui té al davant.
