Llenguatges

Circ

informació obra


Direcció:
Pau Portabella
Dramatúrgia:
Pau Portabella
Intèrprets:
Endika Salazar, Nacho Flores, Julie Bergez, Pau Portabella
Interpretació musical:
Ildefons Alonso
Il·luminació:
Joan Lavandeira
Sinopsi:

Un personatge inquietant a la ratlla de la bogeria busca un principi de certesa en un món que es deforma i ens convida a qüestionar el nostre concepte de realitat en un joc de miralls on tot és, o no és, el que sembla. En aquesta recerca delirant apareixen personatges sorgits d’universos dispars, integrants d’un deliri col·lectiu de solituds compartides. Circ, teatre, moviment, música i poesia visual al servei d’una dramatúrgia gairebé cinematogràfica que, a través de l’absurd i el drama, trenca el marc d'allò possible.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Llenguatges

16/05/2024

Organització, si us plau!

per Jordi Bordes

En el món del disbarat, fins i tot el caos ha de tenir un cert ordre, un paisatge, un color, una intenció. Llenguatges trenca amb cap lògica i codi. L'aparent nostàlgia per una amiga desapareguda és l'únic que argumenta el col·lapse a escena. Però res sembla confirmar cap hipòtesi. Ni tan sols el que podria referir-se a la destrucció del llenguatge, a la implosió amb el teatre de l'absurd (com aquell SAM d'ElNacionalNoEnsVol, el 2006).

La proposta híbrida i performativa navega entre rampoines de contenidors i una fisicitat brutal, descarnada. Quan la desesperació toca el súmmum només se sap sobreviure rodolant per terra, desmanegat vel mobiliari. El temps, potser aquest altre personatge (amb les bitlles que s'esmicolen) impassible i opac, tenalla i ofega. 96° (Fingir) esclafava els cossos, els exposava fins al límit, però sempre amb una intenció a partir d'una veu en off que complia la funció del far. Encara que fos per dirigir-se a l'abisme dels terraplanistes.

En un món on tot incomoda, que és incapaç d'expressar-se, només sembla que tingui sentit pujar dalt de les fustes (amb una estabilitat lluny de la bascula coreana d'Extrémites) i comprovar cap a on escapen les rates. Tot s'enfonsa. Res té sentit. El record aclapara l'acció. I, enmig de tot això, el públic no sap quin és el final i què pretenia la peça. Llenguatges necessita algú que indiqui cap a on vira la brúixola. De Jack Sparrows n'hi ha prou, amb el del cinema...