Lo tuyo y lo mío

Teatre | Musical

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
ESCENA 25
Itineraris recomana
Dramatúrgia:
Creació col·lectiva
Direcció:
Joan Maria Segura i Bernadas
Direcció Musical:
Didac Flores Rovira
Intèrprets:
Karen Gutiérrez/ Xènia Reguant, Manuel Ramos, Didac Flores
Producció:
ConUnCantoEnLosDientes
Sinopsi:

Un musical sense textos que introdueixin les balades, ni converses que enllacin uns temes amb altres... només cançons. No et perdis aquesta divertida comèdia que explica la vida d'una parella utilitzant com a únic diàleg els grans èxits de les últimes dècades. 75 cançons en 75 minuts, pop, rock, ranxeres, cobla, salsa, disco... per emocionar i riure recordant el més sublim i el més friqui de la història musical del nostre país. Lo Tuyo y Lo Mío. Donar el cant pot ser un problema conjugal.

Crítica: Lo tuyo y lo mío

14/12/2015

Mesurat joc d'equívocs sobre l'amor, a cop de hits musicals

per Jordi Bordes

"Lo tuyo y lo mío" és un espectacle molt rodat, que la reacció amb el públic ha anat posant intenció en les pauses i traient les gesticulacions sobreres. El més difícil d'un espectacle cuinat amb fragments de cançons de sempre (a part de l'evident dificultat vocal i de la seva adaptació perquè musicalment tot lligui bé) és quin aire ha de tenir el personatge que escolta la cançó. Els de Conuncantoenlosdientes, han trobat un filó en el joc dels actors que volen el seu lloc d'honor a l'escenari, que s'enamoren i es desamoren amb els 3 minuts d'una cançó. I que saben trobar-li girs dramàtics, més o menys evidents, perquè l'encadenament de cançons no baixi la tensió. Abans que això passi, forcen un final amb aplaudiments i tornen a rependre un nou capítol de la seva relació de "tocata". El duet, que per moments, es desdobla en trio, demostra una gran qualitat vocal i una explotada vis còmica. 

El repertori farcit de temes dels anys 80 connecta directament a la vena del record de bona part de l'audiència. Els més joves que no coneixen els temes, els atrapa també les baralles d'ego a escena dels dos cantants (i les aparicions estel·lars al piano del music!). És una peça sense cap pretensió, més que divertir i esquitxar algun element de tendresa. Com l'episodi de la parella, que s'estima des de les petites coses, ben abraçada, al sofà, compartint el que podria ser un programa de cançons, més o menys tronades (com l'"Oh happy day", d'avui o els "Aplauso" d'altres dècades). Fa uns anys, Carles Alberola d'Albena Teatre va elaborar un espectacle similar ("Besos") que també discursava sobre l'anonimat dels cantants del cor. Introdui, doncs, un element, d'antiheroi (de cantant de pega) a les trames ensucrades de les cançons. Espectacles com aquests, demostren fins a quin punt d'extens és la memòria musical comuna, gràcies (o per culpa) dels mass media. Temes que s'han ballat des del moviment convulsiu dels ie-ie als moments de llum tènue de les "lentes," ben abraçats els enamorats. Amb una rima més estúpida o una metàfroa ben trobad,a formen part d'una història que és la de l'amor (i desigs inconfessables) de cadascú.

"Lo tuyo y lo mío" es tracta d'una obra molt popular que té detalls com el de repartir galetes casolanes a l'entrada, o acomiadar el públic a la sortida. També saben jugar amb les xarxes, tot convidant que la gent els retrati per recomanar l'obra a familiars i coneguts (a través de l'Instagram, o del Whattsapp!). Qui no els hagi vist, que no hi perdi passada perquè s'acomiaden de Barcelona en una sala acabada d'obrir: L'Eixample Teatre recupera l'espai que els darrers anys havia ocupat el Guasch Teatre. Llarga vida a un espai cèntric, còmode, humà i que vol programar escoltant les seves primeres audiències.