Lo viejo y lo nuevo (DespertaLAB 21). Los figurantes II

Nous formats

informació obra


Companyia:
Ça Marche
Sinopsi:

Des dels seus inicis, l’any 2015, la companyia Ça Marche ha anat perfeccionant una pràctica escènica particular: pujar nenes i nens a l’escenari i deixar-los improvisar davant la mirada d’un públic adult. Després de la ‘Trilogia del Fill’, formada per Ça Va, Ta Gueule i Silence, amb Los Figurantes la companyia tanca cicle.

L’objectiu de cada peça ha estat sempre el mateix: mantenir viva l’autenticitat, deixar jugar als nens i nenes amb radical llibertat. Ça Marche construeix el marc visual i la dramatúrgia, sí, i proposa objectes, músiques, i imatges a qui s’hi troba formant-ne part. Però l’agenda política rere cada decisió no va tant dirigida a manipular el joc dels infants com a sacsejar l’ull de l’adult que els mira. 

Ens podem preguntar: hi ha un punt mòrbid en tot això? En aquest espiar la ‘innocència’ calladament i des de l’ombra, com si ens trobéssim en un terrari? Si el teatre de Ça Marche vol servir per alguna cosa és ben bé per a això: desestabilitzar, fer que ens qüestionem determinats modes de mirar i pensar què imposem per defecte sobre la condició de la infància. 

Per exemple, que nens i nenes són tot puresa naïf. Los Figurantes ataca aquesta idea edulcorada. Com un recordatori que no sempre els hem tractat així, hi podrem reconèixer referències a contes i rondalles de tota la vida, farcits de violència en les seves versions pre-Disney. Unes referències que, per altra banda, els diferents conillets d’Índies que la companyia ha conegut durant el procés de creació han fet seves amb un acarnissament similar.

Els contes, per tant, com a recordatori i també com a evidència. Què passarà a Terrassa? L’interès afegit rau en veure com interactuen amb aquest dispositiu els i les participants de la ciutat, tots d’entre quatre i cinc anys edat.  


El muntatge presentat a Terrassa també es va poder veure, amb un altre títol, a l'Atrium:

Lo viejo y lo nuevo

és una peça per a públic adult que planteja una situació molt concreta com a punt de partida: en escena, nenes i nens ens explicaran [al públic assistent] contes ininterrompudament i jugaran amb tot allò que aquests ens proposen.

Aquest projecte es questiona per què necessitem explicar-nos històries i què ha succeït perquè aquells relats que tenen un valor afegit s’hagin perdut o distorsionat en el camí.

Proposta guanyadora de la beca DespertaLAB 2021

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Lo viejo y lo nuevo (DespertaLAB 21). Los figurantes II

09/10/2021

Cap seguretat

per Jordi Sora i Domenjó

La mirada sobre la infància és, evidentment, cultural. De fet, contemporània. La història anterior ve carregada d’actituds que als ulls actuals resultarien insalvables: des de ser considerats, per les antigues civilitzacions, una propietat més dels pares; els llargs períodes en què eren abandonats a la seva sort per causa econòmica, per exemple en plena edat mitjana; els primers intents de socialització entre iguals, que anunciaran l’adveniment d’una de les institucions cabdals: l’escola; fins a l’actualitat, en què es pretén el desenvolupament de les característiques pròpies de cada infant. Aquest viatge és també el dels drets humans.

Com qualsevol construcció cultural, és relativa. Ça Marche fa temps que ho adverteix...

CONTINUA LLEGINT LA CRÍTICA A ESCENA DE LA MEMÒRIA