ACT 2: Love

Teatre

informació obra


Direcció:
Sergi Estebanell
Sinopsi:

Això és una acció artística i un experiment sociològic que us farà reflexionar sobre el concepte de l’amor i les relacions humanes.

De la distància social, de l’individualisme, de la solitud, de la incapacitat de relacionar-nos: de totes aquestes coses ens parla aquesta proposta que ens recorda que som éssers socials, que necessitem el contacte amb altres persones. En definitiva: ens fa falta mirar-nos, tocar-nos, acostar-nos, sentir-nos, abraçar-nos i besar-nos més. En una societat narcisista, individualista i amb una alta desconnexió emocional, és essencial buscar noves maneres de relacionar-nos que ens acostin, ens connectin i ens permetin qüestionar-nos quina és la manera de tractar-nos entre coneguts i desconeguts. Potser cal connectar de nou amb nosaltres mateixos i amb les nostres emocions per poder ser més empàtics amb els altres i amb el nostre entorn. Aquest projecte és una oda a l’amor com a possible solució per curar i per transformar les nostres pors i buscar noves formes de relació amb un mateix i amb els altres. L’amor esdevé, així, un acte artístic revolucionari que arriba a escena a través d’un art transformador. Love for free és una peça multicultural, de cohesió social, de diversitat i d’inclusió, en la qual les persones participants prendran part d’una acció comunitària.

És una proposta imaginada per Sergi Estebanell, un artista que treballa en la disciplina del teatre de carrer i que ja ha passat pel Grec amb espectacles com Call me “Maria”, amb Adrián Schvarzstein i la companyia Xirriquiteula, vista l’any 2011. Autor de propostes de teatre experiencial, Estebanell també és creador de projectes artístics que busquen la transformació social mitjançant l’art.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: ACT 2: Love

11/09/2024

L'amor i Sergi Estebanell

per Jordi Bordes

És molt perillós bastir un espectacle amb un argument naïf perquè pot quedar terriblement ridícul. Però pot tenir premi jugar-hi fins al fons, deixar que el públic intervingui amb un micro obert, lloar els petons entre desconeguts i les mirades de tres minuts amb la llicència del públic (com a activador de distància de seguretat) i abandonar-se sense reserves. Si a Money for free es podia denunciar la dependència als diners cremant-lo o regalant-lo, ara es vol combatre les pors amb l'amor. La peça tindrà una tercera part (Fear for free, del que ja s'ha pogut fer un tastet al Museu de les pors, a la sala Marsà en aquesta edició de Fira Tàrrega). Amb Rosita Luz Calvi, i l'il·lustrador Quim Moya (un luxe les il·lustracions que fa en directe, amb un cert aie d'Insectotròpics (The legend of burning man) experimenten partint de les reflexions i exercicis de Marina Abramovic o d'Alejandro Jodorowsky i els seus rituals col·lectius.

De fet, la peça juga com a díptic amb el museu de les pors. Estebanell, com a The frame d'Electrico28 convoca el públic a gaudir de la contemplació, de sortir dels circuits convencionals per escapar-se d'un cert control social, aliant-se amb Pau Riba i amb Jaume Sisa. Una abraçada còsmica, ritual va bé per posar el termòmetre a la capacitat de revoltar-se ingènuament contra el sistema. Recorda a Ada Vilaró (impulsors de festival Escena Poblenu que ella encara dirigeix avui) va voler compartir el batec del cor durant 40 hores per pacificar la plaça Major (UrGENTestimar).

Serà naïf, però funciona. Les contradiccions s'engeguen com alarmes socials al cervell de cada individu. L'abraçada l'aplaca.