Hem vist Macbeths terrorífics al festival, però cap com el de Brett Bailey. És el creador més polèmic del teatre africà, l'any passat va escandalitzar els principals festivals d'Europa amb Exhibit B, una exposició d'actors negres en vitrines, i aquest 2014 va més enllà amb aquesta posada en escena explosiva de l’òpera de Verdi. Trasplantat al cor de l'Àfrica actual, Macbeth és un senyor de la guerra afamat de sang en un context de lluites ètniques, tràfic d'armes i milers de refugiats. L'espectacle revelació a Europa és aquest Shakespeare desproporcionat, interpretat per una orquestra en directe i 12 cantants d'òpera excepcionals.
Les bones actualitzacions d'un text clàssic no grinyolen, no es veuen
forçades a encabir nous significats. És per això que el shakespearià
'Macbeth' de Brett Bailey connecta des del primer moment, fa semblar que
la contextualització africana de l'obra sempre ha estat allí. El rei
dels escocesos és ara un dictador, un militar sanguinari. Les bruixes
que li pronostiquen el futur de glòria, que l'afavoreixen al capdavall,
en realitat són executius d'una multinacional que s'hi dedica a explotar
els recursos naturals del Congo. Tot quadra: la meteòrica ascensió i la
fulminant caiguda d'un senyor de la guerra autor de les més
esbojarrades atrocitats.
D'una imaginativa escassetat de
recursos, la posada en escena i els seus elements freguen un kitsch molt
en consonància amb els aires de nous rics que es gasten els fugaços
governants. També escurçada és l'orquestra, el repartiment i la versió,
que es queda amb l'essencial de l'òpera de Verdi, amb les escenes i
quadres fonamentals per poder anar seguint els contorns de la trama. Una
proposta, en definitiva, afinada i plena de petits encerts encara que
menys crua i colpidora del que hom pot esperar del retrat d'un país
transformat en infern.