Macbeth. Dir. Brett Bailey

informació obra



Autoria:
A partir de l’òpera de Giuseppe Verdi
Direcció:
Brett Bailey
Adaptació:
Brett Bailey (idea i disseny)
Composició musical:
Fabrizio Cassol
Direcció Musical:
Premi Petrovic
Interpretació musical:
No Borders Orchesta , amb els percusionistes Cherilee Adams , Dylan Tabisher
Intèrprets:
Owen Metsileng (Macbeth), Nobulumko Mnxgxekeza, Otto Maidi, COR: Sandile Kamle, Jacqueline Manciya, Monde Masimini, Siphesihle Mdena, Bulelani Madondile, Philisa Sibeko, Thomakazi Holland
Sinopsi:

Hem vist Macbeths terrorífics al festival, però cap com el de Brett Bailey. És el creador més polèmic del teatre africà, l'any passat va escandalitzar els principals festivals d'Europa amb Exhibit B, una exposició d'actors negres en vitrines, i aquest 2014 va més enllà amb aquesta posada en escena explosiva de l’òpera de Verdi. Trasplantat al cor de l'Àfrica actual, Macbeth és un senyor de la guerra afamat de sang en un context de lluites ètniques, tràfic d'armes i milers de refugiats. L'espectacle revelació a Europa és aquest Shakespeare desproporcionat, interpretat per una orquestra en directe i 12 cantants d'òpera excepcionals.

Crítica: Macbeth. Dir. Brett Bailey

18/10/2014

Macbeth es transforma en sanguinari dictador africà en aquesta actualització plena d'interessants troballes.

per Manuel Pérez i Muñoz

Les bones actualitzacions d'un text clàssic no grinyolen, no es veuen forçades a encabir nous significats. És per això que el shakespearià 'Macbeth' de Brett Bailey connecta des del primer moment, fa semblar que la contextualització africana de l'obra sempre ha estat allí. El rei dels escocesos és ara un dictador, un militar sanguinari. Les bruixes que li pronostiquen el futur de glòria, que l'afavoreixen al capdavall, en realitat són executius d'una multinacional que s'hi dedica a explotar els recursos naturals del Congo. Tot quadra: la meteòrica ascensió i la fulminant caiguda d'un senyor de la guerra autor de les més esbojarrades atrocitats.

D'una imaginativa escassetat de recursos, la posada en escena i els seus elements freguen un kitsch molt en consonància amb els aires de nous rics que es gasten els fugaços governants. També escurçada és l'orquestra, el repartiment i la versió, que es queda amb l'essencial de l'òpera de Verdi, amb les escenes i quadres fonamentals per poder anar seguint els contorns de la trama. Una proposta, en definitiva, afinada i plena de petits encerts encara que menys crua i colpidora del que hom pot esperar del retrat d'un país transformat en infern.