Siamo in Calabria, a la fina degli anni 90, in la cucina
de la casa. Quatre done, le figlie del capo della Mafia Salvatore Maritzzo, stanno
preparando il banchetto per il matrimonio de la figlia piú giovanne que sarà
domani. In questo momento arriva le notizie che suo padre è morto, è stato ucciso (asesinado). Los otros
hombres de la familia han huido como ratas. Ellas serán las próximas víctimas. En una sociedad absolutamente patriarcal, las
mujeres cuentan poco, además en la familia Maritzzo, el padre nunca ha
demostrado afecto por ellas. Este desafecto ha tenido especial incidencia en la
pequeña, última esperanza de tener un varón, y que determinó la muerte de la
madre.
En esta circunstancia extrema y con el cadáver del padre sobre la mesa, las
cuatro mujeres vierten sus miedos, sus frustraciones, dirimen sus diferencias y
toman la determinación de enfrentarse a su destino mirando de cara y con la
frente bien alta.
The Mamzelles afrontan un nuevo reto y especialmente
arriesgado, al prescindir de su potencial más brillante, el canto (solo cantan
una melodía siciliana al inicio). Además se atreven y con nota a interpretar la
primera parte (los casi veinte minutos iniciales), en fluido italiano (unos
subtítulos en castellano sobre la pantalla del fondo, permiten seguir al
espectador la trama), que paulatinamente pasará al castellano para facilitar la
comprensión de cuanto sucede. La idea es potente y el espectáculo va de menos a
más, con un final espectacular, que no vamos a revelar. Una comedia negra,
negrísima, reivindicativa, con un trasfondo de calado contra esta sociedad
patriarcal que anula a la mujer y se resiste a razonar y a perder su hegemonía.
A mi forma de ver, le falta un toque dramatúrgico. El cuadro está allí y
tiene su garra, pero unas pinceladas bien puestas terminarían de darle la
fuerza que merece, este tueste definitivo (en especial en esta primera parte
demasiado plana). Por otro lado, los que seguimos a The Mamzelles, notamos a
faltar toques musicales que cabrían perfectamente dentro de la trama. A
destacar la sobrecogedora escena en que la hija menor agarrada al cadáver del
padre intenta inútilmente recibir el afecto que el padre siempre le negó.
The Mamzelles (Paula Malia, Bàrbara Mestanza i Paula Ribó), autoras alimón de la dramaturgia y dirigidas y autodirigidas
por Bàrbara i Paula Ribó, han incluido a una cuarta componente, la actriz Júlia Molins (Ona Palà, en la serie Cites), que interpreta a la hija casadera.
Una brillant i necessària iniciativa
El Festie (Festival de Teatre Independent),
amb el lema Fes l´Indie, que celebra la seva primera edició amb voluntat de
continuïtat, neix amb la voluntat d´oferir major visibi.llitat i obrint les
portes d´un dels principals escenaris barcelonins i en plena temporada, a companyies
emergents de contrastat recorregut que
treballen propostes innovadores. Festie neix també amb el repte de donar forma
a una programació amb tres premisses importants: la presencia de les dones,
tant en la dramatúrgia, la direcció i sobre l´escenari, un to de comèdia
reivindicatiu i l´ús de diferents llenguatges teatrals. Silvia Berna, ha estat des del Barts, l´ encarregada de dirigir i
donar sortida a aquesta interessant proposta que mereix una fructífera continuïtat.
Els espectacles escollits han estat: Mafia,
de la companyia The Mamzelles (representacions els dies 27,28,29 i 30); París, una road teatre de tres amigues en to de comèdia negra, de la Companyia
Les Cot (dies 3, 4, 5 i 6 de gener) i Philippe the sixth, en la que els
reis de Shakespeare, convertits en executius d´èxit, han d´escriure urgentment el discurs més
important de la carrera del nou rei, per la Companyia LAminimAL (dies 10,11,12
i 13 de gener). Des de www.recomana.cat,
seguirem puntualment tot el cicle.
Tres artistes mutants, originals i inclasificables
Tres talents Paula Malia, Bàrbara
Mestanza i Paula Ribó, són tres
cantants-actrius nascudes el 1990, que es varen conèixer estudiant arts dramàtic a l´Escola Eolia i
varen crear The Mamzelles, iniciant la seva trajectòria artística com a grup
musical. A finals del 2011 publiquen el seu primer disc, Que se desnude otra (Discmedi), tota una declaració de principis on
ja mostren el seu estil d´humor provocador, inclús “gamberro”, gens
convencional, en un to de
cabaret pop o pop teatral i una capacitat plurilinguistica cantant en
castellà, català, anglès i francès. El 2013, aconsegueixen una notable popularitat
a l´interpretar i cantar l´anunci televisiu, Envàs on vas?, de la Generalitat. A finals del 2014, publiquen el
seu segòn treball, Totem (Discmedi).
Paral.lelament a la seva gira de concerts, comencen a treballar amb el dramaturg
i director Alex Mañas, obrint la porta a The Mamzelles Teatre, investigant nous
models de teatre musical. Amb Alex Mañas estrenen diversos espectacles : My Sweet Country (Teatre Poliorama,
2012-13), The experiment (Teatre
Lliure, dins del mini-cicle Aixopluc: 3
d´un glop, 2012), Orgía (projecte
escrit per Mañas i dirigit, però no interpretat, per Mamzelles, Teatre Lliure,
2013), F.A.M.Y.L.I.A (primer espectacle
escrit i dirigit integrament pel grup, on tampoc apareixen com actrius, 2014 a
la Sala Atrium i el 2015, a La Seca Espai Brossa). Actualment i paral.lelament
a l´espectacle Mafia, estan preparant
el seu tercer treball discogràfic i treballant en dos espectacles més, Entrevistas con mujeres excepcionales,
escrit i dirigit per Joan Yago i Monster,
de David Greig, dirigida per Roberto Romei. Per saber-ne més, facebook the mamzelles.
text : ferranbaile@gmail.com
