Mafia

Teatre | Nous formats

informació obra



Companyia:
Teatro Estudio TEES
Dramatúrgia:
Paula Ribó
Direcció:
Bàrbara Mestanza, Paula Ribó, Salvador Fité
Ajudant de direcció:
Eric Balbàs
Intèrprets:
Paula Malia, Bàrbara Mestanza, Paula Ribó, Júlia Molins
Escenografia:
Anna Auquer, Maria Auquer, Alba Prats
Vestuari:
Anna Auquer, Maria Auquer, Alba Prats
Il·luminació:
Rubén Homar
So:
Rubén Homar
Vídeo:
Rubén Homar
Autor:
Víctor Alexandre
Sinopsi:

La Sala Atrium i la Nau Ivanow organitzen novament el cicle DespertaLAB, amb la intenció de donar suport a creadors amb la necessitat d'investigar nous llenguatges. El programa,encara per concretar a hores d'ara, es desenvoluparà del 7 de juny al 30 de juliol i estarà integrat per tres produccions catalanes i una altra vinguda de Mèxic.

El primer espectacle és una nova produccio de The Mamzelles que experimenten la situacó de les dones a la màfia. El muntatge incorpora una degustació que s'acabarà de cuinar a l'escena i que es compartirà amb el públic.

Crítica: Mafia

09/06/2017

Triar la farsa per a una denúncia molt actual

per Jordi Bordes

The Mamzelles s'ha arriscat i se n'ha sortit prou bé, d'entrada. Ha construït un thriller sanguinari, amb punts divertidament gore, inspirant-se amb els pocs escrúpols d ela màfia per parlar de la sensació que tenen de filles de família ocidental. Segurament, la seva reivindicació a ser dones (fent esclatar com grans de pus els micromasclismes, un a un) ha quedat més en el paper que en l'escena. Però, coneixent l'evolució de les seves obres, és facil que vagi quallant del paper a l'escena. Dóna molt bon resultat construir un quadre patèticament pel·liculero de quatre germanes la nit d'abans de casa la petita de totes, la Flora. Esperen el pare, el patriarca, que no ve. Les divisions entre elles apareixen i desapareixen, sempre en funció de si hi ha un conflicte comú major: com han de fer per superar la buidor del pare. Mica en mica, en aquesta nit d'insomni, s'adonaran que l'amor del pare era fals, que  l'ànsia de poder era més fort que l'amor a les filles. L'amor no es compra amb champagne francès.

El treball de The Mamzelles és molt valent. Perquè parteix d'un text que elles mateixes han escrit (com ja van fer a F.A.M.Y.L.I.A.) però aquest cop també hi actuen. A més, hi han introduït un element de farsa, de distanciament que els permeti fer un retrat més cru, més radical de la seva mirada a la família, novament. L'espai, el moviment, l'atrezzo han guanyat molt pes sense que treguin l'atenció de la trama. Certament, els personatges expliquen encara poquet el què uneix aquestes teòrioques filles d ela màfia d'una altra família "convencional". Potser en els seus "nobrindis" és quan s'esplaien més... però es detecta que hii ha molta més bilis a expulsar en el text projectat final. La situació tensa arriba molt bé al públic que, tot i axí no arriba a empatitzar, a commoure's amb la debilitat d'aquests personatges que es creien inviolables. És un notable treballl, que respon bé al risc d'invertigació de la Beca DespertaLAB i que, si a l'Aixample,provoca una rialla negra, pot despertar uns ressorts  molt més punyents quan facin la seva estada a Mèxic (en què la violència no és capítol de sèrie, si no crònica diària pels carrers de tot l'Estat).

Trivial