Tot el que passa a l'obra «Malamort» podria passar en un paratge del mític Galway irlandès del dramaturg Martin McDonagh. Però passa en un punt imaginari de l'alta muntanya del prelitoral català, avui mateix, mitificat també per la dramaturga penedesenca Daniela Feixas (Torrelavit, Alt Penedès, 1973), basat en records, pors i pressions morals propis d'hàbitats reduïts, record conservats des de la seva infància i adolescència. «Malamort» neix impulsada pel motor de la pèrdua d'un ésser estimat, el pare de l'autora. La pèrdua porta sovint els records que semblaven oblidats o deixats en repòs.
D'aquí i d'aquest moment de pèrdua es nodreix «Malamort». I també d'una tendència de l'autora a relacionar en algunes de les seves obres fets de vida amb fets de bestiar. A «Malamort», el convidat és el gat. Però de gats, com de persones, n'hi ha de moltes menes: el gat domèstic i mansoi que romanceja empresonat i mandrós per casa i el gat salvatge i feréstec que rastreja el territori impetuós i lliurement.
L'obra «Malamort» és un thriller d'ambientació neorural —la literatura de gènere negre nòrdica en sap un pou d'això—, un thiller fosc i tèrbol, misteriós i inquietant a la vegada. Els quatre personatges de «Malamort» amaguen, cadascú a la seva manera, un misteri inescrutable que el registre críptic de Daniela Feixas fa que els espectadors el descobreixin a poc a poc, un a un, sotrac a sotrac.
Un dels personatges és un home solitari, aferrat a la masia, amb un fill i una filla adolescents rondant per casa i amb un ull felí de nit. Un altre és una agent rural vinguda de nou a la zona que també patrulla sovint de nit. I els dos adolescents, germanastres, sense les mares al costat —un altre misteri—, són com dues bèsties criades lluny de l'urbs, sotmeses al tancament conservador del pare, delerós ell d'obtenir a casa el que no ha trobat a fora en el despertar del desig, delerosa ella de fugir de l'espai reclòs per viure l'experiència promesa d'allà baix.
Hi ha també a «Malamort», com es veu, la tradició literària de la terra de dalt en contrast amb la terra de baix, lluny, esclar, per temàtica i per paisatge i per època, tant de «Solitud» com de «Terra baixa», però amb ressò d'aquestes dues ambientacions clàssiques que han marcat diverses generacions des de la seva creació.
A «Malamort» no hi ha herois ni guanyadors. Tots quatre personatges són, en certa manera, antiherois i perdedors. Tots quatre, els dos adults i els dos joves, estan atrapats en la seva pròpia mentida. Hi ha rebel·lia adolescent que topa amb el mur d'acer de l'adult. Hi ha una tria per la foscor de la vida dels adults perquè no es vol admetre la realitat quan es fa de dia.
L'autora Daniela Feixas, que també dirigeix el muntatge, s'ha envoltat dels més pròxims en aquesta posada en escena: la seva parella, l'actor Josep Julien; la filla dels dos —que ja va debutar a «La festa», també de Daniela Feixas, dirigida per Ricard Soler Mallol al Teatre Nacional de Catalunya, on treballarà de nou la pròxima temporada—; i ha comptat amb el jove actor Marc Soler Rull, que va debutar amb «Maremar», de Dagoll Dagom, i que recentment ha format part del «Macbeth» de Pau Carrió, al Teatre Lliure. A més, en el paper de l'agent rural, ha confiat en la veterana actriu Marta Marco que, coses de l'atzar, va formar part precisament d'un Martin McDonagh —esmentat abans— repescat fa uns anys per La Perla 29 i dirigit per Julio Manrique amb «La reina de la bellesa de Leenane». Un quartet de retrat psicològic precís que manté el contrast vital entre les dues generacions protagonistes.
«Malamort», de Daniela Feixas, transcorre en un espai escènic tenebrós, solitari, muntanyenc, només trencat escassament per una rastellera de bombetes de colors de festa major, sense que arribin a acolorir la nit. Escampall de terra i branques esqueixades. Una capsa amb una cria de gat. Quatre gabials. Unes escales de pedra. Una escopeta de cacera. Un vestit negre cenyit, conservat de la mare que no hi és, i un pastís amb espelmes d'aniversari per bufar el fosc quan tots els personatges han fet un mutis, tocat per la tragèdia coral que amaga «Malamort». (...)
