Malamort

Teatre

informació obra


Autoria:
Daniela Feixas
Direcció:
Daniela Feixas
Sinopsi:

Novament, l’autora resident de la temporada estrena el seu projecte per a la Beckett en el marc del Festival Grec de Barcelona. Enguany, Daniela Feixas ens proposa un thriller que ens trasllada a un poble d’alta muntanya on acaba d’arribar una agent rural que haurà de resoldre morts d’animals enigmàtiques i fosques desaparicions.

La Judit, una agent rural destinada recentment a un poble d’alta muntanya, rep l’estranya trucada d’un veí, el Ton. L’home ha perdut el gat de la seva filla, la Laura. L’animal va ser un regal del germanastre de la noia, l’Alex, pel seu darrer aniversari i l’home, estranyament afectat pel fet, demana a l’agent que l’ajudi a trobar-lo. Ella s’implicarà en la cerca de l’animal perdut. A poc a poc, anirà descobrint la càrrega de superstició i els fets inconfessables que s’amaguen sota l’aparent quotidianitat dels habitants d’un poble al qual resulta molt més senzill entrar que aconseguir-ne escapar.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Malamort

01/07/2024

De nou, a l'abisme

per Jordi Bordes

Daniela Feixas es manté a l'ombra. Construeix uns personatges que amaguen uns comportaments perillosos, en les que la vulnerabilitat de les més febles s'aboca a l'abisme. Ara, en aquesta Malamort un gat de la colònia actua inesperadament. Com si fos un home llop (o potser la transmutació d'una mare?). Com si tingués una certa urgència a escapar-se, a fugir d'una llar aparentment a resguard dels perills del bosc, però potser incapaç de protegir de la violència familiar. És una bèstia domèstica que, com a Canto jo i la muntanya balla o a Drive Your Plow Over the Bones of the Dead. Potser amaga un sentit pan-naturalista que se'ns escapa als humans.

A Malamort, tothom prova d'escapar-se. Els que hi viuen són supervivents d'anteriors naufragis i, tot i el joc i la llibertat a moure's pel jardí, sempre hi ha el desig de sortir. Des de fora, observada amb fruïció pel pare i amfitrió de la llar, una guardabosc està empesa a voltar pels esbarzers de nit, com qui busca o actua furtivament. En la por a l'altre, tot és una amenaça latent. Feixas insisteix en aquest lloc de realisme màgic (ue ja havia presentat a Sandra o El bosc), de sensació de desconfiança constant. En aquest estadi hi posa la seva pròpia filla i el seu marit (en els papers de fillastra i adult, respectivament.

És un thriller que va destapant cartes i que no les acaba. Es van entenent comportaments, empatitzant amb la protecció, amb les ganes de sortir de la gàbia i reprendre la genètica de la mare. Desconfiant dels jocs entre germanastres, descobrint toxicitats on, al principi, era un joc innocent. Feixas insisteix en aquest espai d'incertesa i secrets. El pes de la trama no deixa espai a què els personatges evolucionin. Es veien retalls d'un trencaclosques que l'espectador va unint certificant el pitjor paratge possible. La dramaturga ha apuntat a altres comèdies, amb un punt de deliri pensades per a repertoris femenins, principalment. És el cas de L'últim cigarro, Només sexe, o de Simone. Potser seria interessant trobar altres colors a la seva dramatúrgia.