Una molt divertida comèdia que d´alguna manera en fa parodia de Qui té por de Wirginia Wolf? I li acluca
els ulls a altres divergències matrimonials immortalitzades a la pantalla (La guerra dels Rose, Dies de vi i roses, Secrets
d´un matrimoni i més d´una pel.lícula de Woody Allen).
El tema ens toca a tots els que vivim o hem viscut en parella i els que encara
que no tinguin parella, no paren de discutir amb qui toqui. La incomunicació,
la dificultat per escoltar a l´altre, l´orgull mal entès (la culpa sempre és de
l´altre), la incapacitat per construir i la facilitat primària en que ens
abandonem a trencar-ho tot com si això ens donés la somiada llibertat. De fet es
tracta de la covardia de no acceptar que el problema neix en nosaltres mateixos.
Tot és tractat de forma cínicament divertida, estripant, portant les
discussions fins aquest punt que acaben sent absurdes, com absurdes són quasi
bé totes les discussions. Una parella estereotipada, classe mitja alta, ella accepta ser mestressa de casa i cuidar els fills i ell es dedica sols a treballar tot el dia ("trenta hores al dia"). Portat com si fos, és, un combat de boxa, amb un
inici espectacular en forma de ball de mambo, sobervi, que et fa pensar: «ostres, ja ha merescut la pena anar a veure
Mambo, el que vingui a partir d´ara será un regal”, i certament ho és per
que no pares de riure i a la vegada no pares també de veure´t reflectit en
molts moments (és a dir et rius de tu mateix que sempre és molt sà).
Els actors que en cap moment deixen els seus vestits de concursants d´una
competició de balls de saló (un efecte molt ben buscat que li dona més
absurditat al conjunt, per altre part ben realista), juguen al teatre dins del
teatre, trenquen la quarta paret i incorporen al públic com a “voyeur” consentit
(tranquils no us faran sortir a escena). Annabel
Castan i Dani Arrebola están per sucar-hi pa. Magnífics ambdós, en perfecta
química i gaudint en cada escena d´aquesta
obra plena de gags hilarants. Llàstima que en els minuts finals, és una
apreciació personal, el magnífic ritme decau una mica i el text divaga una mica
com si no sabés trobar-li un final que encertadament deixa obert amb l´inesperat
gag final.
El també popular actor Oriol
Tarrason (l´heu vist a nombroses sèries televisives i pel.lícules), és el
director i autor del text que dona un gir a les seves anteriors dramatúrgies totes
elles dramàtiques i que el consagra com un encertat observador i hàbil coneixedor
també del terreny de la comèdia.
Les Antonietes de companyia emergent a brillant i
innovadora realitat . Ja fa temps que aquesta compañía
s´ha tornat en punt de referència. Nascuda el 2007, de la mà de dos actrius, Maria Ibars i Annabel Castan, brillant actriu i també ballarina. Aquell any es
van donar a conèixer amb L´aigua de
Jesús Moncada i amb direcció de Xicu Massó (Sala Muntaner). L´any seguent varen
estrenar Magnòlies negres, sobre
textos de Mercé Rodoreda.
Oriol
Tarrasón s´incorpora a la companyia el 2009 i passa a
ser el director habitual, creant entre tots una forma personal de treballar a
partir d´autors clàssics. Junts estrenen
: El mal de la joventut de Ferdinand
Brückner (Sala Muntaner-2009); Molt
soroll per no res (Sala Muntaner-2010 i amplia gira per Catalunya); Un enemic del poble, de Ibsen, versionat
sota el títol de Stockman (temporada
a Barcelona i llarga gira per Catalunya 2012-13); Vania, versionant Tío Vània,
de Txekhov (Teatre Lliure i gira per Catalunya); Somni Americà, versió sobre diversos textos d´obres de la
literatura dramática nordmaericana dels anys 30 (Teatre Lliure-2015) i Un tramvia anomenat desig, de Tennessee
Wiliams (2016).
I quasi jugant amb el nombre de muntatges, un-dos.tres.quatre-cinc-sis.set-vuit…..neix
Mambo,
pensat precisament per representar-se al Círcol Maldà.
Actualment la compañía esta formada per Oriol Tarrasón, Annabel
Castán i Mireia Illamola.
Dani Arrebola té una llarga
trajectoria teatral que abarca des dels clàssics antics i moderns amb Teatre
del Repartidor, les noves tendències i inclús un treball amb La Cubana.
Especialment destacats entre les seus darers treballs són: Contra el procés-Teatre al detall-2009, La conquista del Pol Sud-2012, LLegir
contra l´amor et deixa glaçat-2013, l´Auca
del Born-2013 i Tortugues, la desacceleració
de les partícules-Sala Flyhard-2014).
No es perdin aquest Spectacular Mambo íntim, riuran sanament i a gust.
Text: ferranbaile@gmail.com
