Mambo

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Oriol Tarrasón
Intèrprets:
Annabel Castan, Dani Arrebola
Escenografia:
Oriol Tarrasón
Producció:
Vestuari:
Les Antonietes
Il·luminació:
Iñaki Garz
Companyia:
Le Contrebande, Museu Visual de les Meravelles del Circ
Sinopsi:

Ella vol el divorci. Ell no. Durant un sopar més, d’un dia qualsevol, presenciarem una disputa matrimonial amb ressonàncies a Woody Allen i Eugene Ionesco gràcies a la qual, sense oblidar mai que som en un teatre, ens preguntarem fins on un matrimoni és capaç de defensar una mentida per no haver de respondre’s la pregunta que sobrevola l’escenari durant tota la funció: “és bonica la vida que tenim?” Excuses absurdes i absurds retrets en un espectacle de teatre dins del teatre on els límits entre veritat i ficció estan molt poc clars.

Crítica: Mambo

25/11/2016

Un intent de cinisme que li falta temperatura

per Jordi Bordes

Les Antonietes ha provat un cami nou. I no l’ha encertada. El bon treball que poden arribar a construir la parella Anabel Castán i Dani Arrébola (com ja van demosatrar a Si planeas, vengarte, cava dos tumbas) es perd en unes pauses que ho maten tot, en una sobreactuació intermitent que impedeix que la petita trama rodoli. Sí que funciona quan puntualment interpreten des d’un realisme que commou i que contrasta amb el tòpic exagerat. El contrast de les situacions és fèrtil però, per a això, caldra que l’histrionisme fos absolut, amb una coreografia contínua (i no només el tret inicial), desproporcionada i s’anés trencant amb la metateatralitat. El cinisme només ensenya mínimament la seva ràbia. 

Les Antonietes han volgut canviar de registre. Tenen el dret a fer-ho. I és bo que es vulguin desempallegar d’etiquetes. Però, per a això, han de tenir un text més àgil, que aguanti millor la tensió i que vagi administrant informació des del no text. La buidor esdevé un veritable desert quan els personatges pateixen per tenir vida. És una llàstima perquè els dos actors podrien aguantar perfectament una escena que emulés, de debò, Qui té por de Virgínia Woolf? ( més enllà de beure whisky pels descosits)… Sembla com si s’hagués dut a escena un text no prou testat a la sala d’assaig, que va arribar massa prim el dia de la lectura i que es confiava en que havia de créixer massa en el procés d’assaig.  Li ha faltat temps. Caldrà seguir intentant-ho.