Mar i Cel

informació obra



Companyia:
Dagoll Dagom
Direcció:
Joan Lluís Bozzo
Autor:
Àngel Guimerà
Adaptació:
Xavier Bru de Sala
Ajudant de direcció:
Miquel Periel, David Pintó
Composició musical:
Albert Guinovart
Direcció Musical:
Joan Vives
Escenografia:
Montse Amenós, Isidre Prunés
Vestuari:
Montse Amenós, Isidre Prunés
Il·luminació:
Albert Faura
So:
Roc Mateu
Vídeo:
Joan Rodón
Caracterització:
Eva Fernàndez
Intèrprets:
Roger Berruezo, Ana Sanmartín, Pep Cruz, Xavi Lite, Júlia Jové, Xavi Fernández, Toni Viñals, Mireia Dolç, Rubén Yuste, Elena Tarrats, Víctor Arbelo, Xavi Navarro, Marc Vilavella, Lucía Torres, Dídac Flores, Clara Moraleda, Paula Vives, Raúl Grau, Luís Moya, Dimas Bozzo
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Torna Mar i cel, el musical que ha fet història, el drama reconvertit en cant a l’esperança que ha emocionat i commogut centenars de milers d’espectadors.

En complir uns esplendorosos quaranta anys, Dagoll Dagom posa Mar i cel en escena per tercer cop i amb una força renovada, un nou càsting i noves sensacions que ens emocionaran.

Un espectacle sobre la intolerància i la incomprensió entre dos mons, orient i occident.

Dues religions eternament enfrontades – la islàmica i la cristiana-.

Un bella història d’amor impossible entre una noia cristiana i un corsari morisc.

Una història amb innombrables paral·lelismes amb el món en què vivim.

Un musical basat en la pirateria de la mediterrània del segle XVII i en l’expulsió del regne d’Espanya de 200.000 moriscos decretada per Felip II l’any 1609.

Crítica: Mar i Cel

28/09/2014

Elogio a la producción

per Juan Carlos Olivares

La crítica es proclive a destacar el esfuerzo y el talento del autor, el director y los intérpretes, olvidando casi siempre a los otros artistas que logran que un espectáculo sea un éxito. Mar i Cel es el perfecto ejemplo para elogiar el resultado de un equipo creativo. El valor de lanzarse en 1988 a la aventura de una gran producción sin experiencia previa. Barcelona no era entonces Londres –ni lo es ahora- pero Dagoll Dagom quiso montar un musical digno de presentarse en el West End. Y todos se empeñaron a fondo en esa labor: Isidre Prunés, Montse Amenós, Albert Faura, Albert Guinovart, Joan Vives, Xavier Bru de Sala y Joan Lluís Bozzo. En 2014 se han unido Joan Rodón y Emilio Valenzuela –autores de las espectaculares proyecciones digitales–, y Roc Mateu, creador del sonido envolvente que transforma el Victória en un mar embravecido. El barco de Prunés es un objeto ya icónico y la iluminación de Faura una obra de arte puesta a prueba ante el reto de las nuevas tecnologías. Sale ganador del reto. La música de Guinovart es inmarchitable y el libreto de Bru de Sala rinde homenaje al folletín por entregas del XIX. Quizá el reparto podría ser algo más lucido y homogéneo en sus capacidades vocales (con el tiempo ese talento tendría que estar convenientemente cubierto y no lo está) y la pareja protagonista le falta aún pasión compartida; algo más de arrebato. Pero todo llegará.

Trivial