Mar i Cel

Musical

informació obra


Companyia:
Dagoll Dagom
Direcció:
Joan Lluís Bozzo
Autoria:
Àngel Guimerà
Adaptació:
Xavier Bru de Sala
Ajudantia de direcció:
Miquel Periel, David Pintó
Composició musical:
Albert Guinovart
Direcció Musical:
Joan Vives
Escenografia:
Montse Amenós, Isidre Prunés
Vestuari:
Montse Amenós, Isidre Prunés
Il·luminació:
Albert Faura
So:
Roc Mateu
Vídeo:
Joan Rodón
Caracterització:
Eva Fernàndez
Intèrprets:
Roger Berruezo, Ana Sanmartín, Pep Cruz, Xavi Lite, Júlia Jové, Xavi Fernández, Toni Viñals, Mireia Dolç, Rubén Yuste, Elena Tarrats, Víctor Arbelo, Xavi Navarro, Marc Vilavella, Lucía Torres, Dídac Flores, Clara Moraleda, Paula Vives, Raúl Grau, Luís Moya, Dimas Bozzo
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Torna Mar i cel, el musical que ha fet història, el drama reconvertit en cant a l’esperança que ha emocionat i commogut centenars de milers d’espectadors.

En complir uns esplendorosos quaranta anys, Dagoll Dagom posa Mar i cel en escena per tercer cop i amb una força renovada, un nou càsting i noves sensacions que ens emocionaran.

Un espectacle sobre la intolerància i la incomprensió entre dos mons, orient i occident.

Dues religions eternament enfrontades – la islàmica i la cristiana-.

Un bella història d’amor impossible entre una noia cristiana i un corsari morisc.

Una història amb innombrables paral·lelismes amb el món en què vivim.

Un musical basat en la pirateria de la mediterrània del segle XVII i en l’expulsió del regne d’Espanya de 200.000 moriscos decretada per Felip II l’any 1609.

Crítica: Mar i Cel

28/10/2014

QUAN EL TEATRE SOBREVIU EN DIRECTE AL TEMPS i A LES GENERACIONS

per Ferran Baile

Poder reviure i compartir amb els fills-es l´emoció d´aquella primera vegada que varem veure Mar i Cel, és l´ocasió d´or que ens brinda aquesta reposició de l´espectacle, junt a Antaviana el més icònic d´aquesta gran companyia i productora que és Dagoll Dagom. Ja m´ho va advertir l´amic Jordi Bordes, “a la fi de la primera part i veient als meus nois entusiasmats, se´m van humitejar el ulls per l´emoció”. A mi també em va passar el mateix al veure a la meva filla petita, disset anys, vivint aquesta magnífica experiència teatral. Jo ja l´havia vist quan l´estrena el 1988 i vaig tornar a veure-la en la primera reposició el 2004, però llavors els nens eren molt petits.  

Mar i Celha aconseguit ja estar a l´Olimp dels clàssics, de les obres i els muntatges històrics. El teatre és per naturalesa efímer (malgrat que ara ja es pugui enregistrà en DVD), i necessita del contacte en directe amb el públic. Per això el fet de poder-lo reviure amb igual intensitat, passats els anys i inclús desprès d´una generació, és tot un luxe. A més les encertadíssimes projeccions en 3D li donen una textura  cinematogràfica extraordinària, sense que perdi ni el més petit atractiu del fet teatral.

Mar i Cel , tan actual com quan es va estrenar, aconsegueix una ona emocional que va de l´escenari al públic i en el seu reflux torna a l´escenari  i de nou al públic. Un emoció que ja es palpa a l´entrar, conscient tothom de participar en un fet teatral excepcional amb l´afegit que és una creació integrament catalana des de la música d´Albert Guinovart, les lletres i el text de Xavier Bru de Sala, la posta en escena de Dagoll Dagom sota la direcció de Joan Lluis Bozzo amb l´ ajudantia de direcció i de càsting de Miquel Periel i la producció i gestió d´Anna Rosa Cisquella (els tres pilars de la companyia), l´escenografia i el vestuari de Montse Amenòs i Isidre Prunés, la direcció musical de Joan Vives, el disseny d´iluminació d´Albert Faura, el disseny de so de Roc Mateu (un dels fills de Tortell Poltrona), el disseny d´audiovisuals de Joan Rodon i la caracterització d´Eva Fernàndez.

No deixeu de veure la web de www.dagolldagom.com, on podreu seguir pas a pas com es va gestar aquest tercer muntatge (des del primer dia d´assaig) i descobrireu altres secrets i curiositats, a més de poder fer un viatge visual pels 40 anys de la companyia i els seus muntatges.

Confesso que al final amb tot el públic, que omplia de gom a gom el teatre, dempeus, aplaudint, cridant, amb els actors i actrius saludant una i altre vegada, i finalment amb la sortida del vaixell que com un actor més, de fet és el gran protagonista escenic, saludava al públic, em varen tornar a sortir les llàgrimes d´emoció al costat de la meva filla. Em van venir a la ment tants i tants moments de bon teatre des d´aquella Setmana Tràgica (1975), a quatre bandes amb el públic al mig, dirigida per Lluis Pasqual i representada al Teatre de l´Orfeó de Sants, amb en Bozzo i la Cisquella dins del col.lectiu quan encara ni sabien que poc temps desprès es professionalitzarien i assumirien la direcció de Dagoll Dagom. Aquells No hablar en clase (1977), on ja es va produir la mutació a la companyia creada originalment per Joan Ollé (1974), i on ja despuntava un jove Pepe Rubianes. L´ immortal Antaviana (1978, reestrenada el 1985), la Nit de Sant Joan (1981, reposició 2009-2010), Glups (1983), El Mikado (1986, reposició 2005), Flor de Nit (1992, no us perdeu la versió reduïda es representa aquests dies a l´Almeria Teatre)……i a la televisió especialment Oh, Espanya! i Oh, Europa! (1996-97, quina llàstima que no s´editin en DVD) i La Sagrada Família (2010).

text : ferranbaile@gmail.com


Trivial