Maria Estuard

Teatre

informació obra


Direcció:
Sergi Belbel
Intèrprets:
Míriam Alamany, Jordi Banacolocha , Sílvia Bel, Àlex Casanovas , Carles Martínez , Fina Rius, Marc Rius, Francesc Garrido, Òscar Rabadán
Escenografia:
Max Glaenzel
Vestuari:
Mercè Paloma
Caracterització:
Toni Santos
Il·luminació:
Kiko Planas
So:
Jordi Bonet
Ajudantia de direcció:
Antonio Calvo
Producció:
Teatre Lliure
Sinopsi:

Amb l’ajut de nobles del seu seguici, Maria Estuard, reina d’Escòcia i presonera al castell de Talbot per ordre de la seva cosina Isabel I d’Anglaterra, conspira per salvar la vida i recuperar el poder polític. Un enfrontament entre dues reines, dues religions, dues nacions, però també, i sobretot, entre dues dones amb poder.

"En un moment de convulsions polítiques, a casa nostra i a tot Europa, és bo reinterpretar aquells clàssics que ens recorden que la lluita pel poder (polític, social, religiós) ha estat sempre plena de conspiracions, males arts, jocs bruts i també això que ara anomenem ‘personalismes’. Dues grans dones, representants de dues grans nacions dins un mateix territori, s’enfrontaran acarnissadament per veure qui domina qui. 

Plantegem una nova lectura del text de Schiller condensada només en set personatges i anant a l’arrel del conflicte, tant polític com humà". 

Sergi Belbel

Mercè Paloma, finalista en la categoria de vestuari. Premis de la Crítica 2016


Crítica: Maria Estuard

05/12/2017

Dones i reines

per Núria Sàbat

Separació de poders, politització de la justícia, dues nacions dins un sol territori, fanatisme, judicis precipitats, empresonament... tot i semblar que parlem d’ara i aquí, som a l’Anglaterra del segle XVI. Regna Elisabet I, l’anomenada reina verge, instal·lada en la comoditat d’una posició que només li demana satisfer els seus súbdits i que l’arribada de la seva cosina Maria Estuard, reina d’Escòcia i pretendent legítima del tron, alterarà tràgicament.

Isabel Tudor és una de les figures femenines més visitades per la literatura i el cinema i que ha generat una atracció comprensible i justificable atesa la seva personalitat i les circumstàncies històriques que l’han convertida en tota una llegenda. Friedrich von Schiller –un dels màxims exponents de l’Sturm und Drang alemany– també li dedicà una obra de cinc hores que Sergi Belbel, molt assenyadament, ha reduït a dues. Fidel als postulats preromàntics que exalten el valor de la llibertat i la dignitat humanes, la seva visió s’hi adapta i s’eixampla en mostrar el vessant més humà dels personatges, que són dones i reines, i en idear un dels moments dramàticament més intensos i llaminers: la trobada, imaginària, entre Isabel i Maria.

Una trobada construïda com un duel entre dues dones que necessita dues actrius potents i sensibles; dues actrius com Sílvia Bel –magnètica, com sempre– i Míriam Alamany, que recorre amb encert el difícil equilibri emocional de la seva reina i sap mostrar-ne llums i ombres. També Fina Rius (la fidel Hanna) i Jordi Banacolocha (Amias Paulet) troben el to i l’actitud adequades. A l’altra banda, una correcta, però massa cridada i no sempre prou matisada, interpretació de la tríada formada per Àlex Casanovas (comte de Leicester), Marc Rius (Mortimer) i Carles Martínez (baró de Burleigh).

I si l’excessiva distància en què es mouen els personatges –un llarg i polivalent passadís central– no juga del tot a favor del muntatge, sobretot en les escenes que els enfronta cara a cara, l’esplendent vestuari dissenyat per Mercè Paloma li atorga un clar valor afegit, ja que, seguint la proposta del director, distingeix entre l’època isabelina, on situa les dues reines, i una altra de més actual en què situa la resta dels personatges, dels quals n’evidencia la contradicció entre l’aparença i el tarannà: la vestidura negra i gairebé monacal de Maria cobreix una altra peça d’un roig intens, carnal... mentre que els luxosos, resplendents i enjoiats vestits d’Isabel embolcallen un blanc insuls i pudorós.